Segons Gemma Magre Ramírez, al seu treball d’investigació (TDI) de final de batxillerat "L’ermita dels Sants Metges de Sarral: simbologia y repercussió" a l’Institut Jaume Huguet de Valls, “la teulada de l'ermita és un vaixell col·locat del revés en què el campanar fa de timó. A l'interior, el nombre de fileres de bancs no és casualitat: a la dreta hi ha nou bancs i a l'esquerra, vuit, representant les costelles d'Adam i Eva segons la descripció de la creació divina recollida al Llibre del Gènesi.
Una de les parts més importants de l'ermita és la famosa reixa-vidriera, obra de Josep Grau-Garriga, de vuit metres d'amplada per gairebé vuit d'alçada, feta amb eines agrícoles i altres elements –com uns fòrceps de metge– aportats per els habitants de Sarral. La porta està muntada sobre una estructura de ferro formant una bella composició de formes circulars. El simbolisme religiós té a veure amb l'eucaristia. Gemma explica al TDI que «la rosassa de la porta recorda l'Hòstia Santa que s'ofereix a la missa i la similitud que tenen les eines en estar distribuïdes de forma circular». «Les que trobem a cada costat de la rosassa podrien representar la llum, que és la misericòrdia de Déu», afegeix l’autora.
Les finestres en forma d'ulls de bou poden representar un element del vaixell –en relació amb la teulada– o també l'eucaristia per la forma rodona i per unes pedres allargades que les envolten i que totes juntes creen un efecte de llum. Els raigs del sol que entren a través d'aquestes finestres es reflecteixen directament sobre l'altar com a figura de la Consagració, la part més important de la Missa.
A la plaça davant de l'ermita hi ha una creu d'alabastre al centre amb el monograma de la Mare de Déu (MA d'Ave Maria). Allí es reunien els habitants de Sarral com un espai de trobada i acolliment.
Construïda al segle XV, l'ermita va patir diverses modificacions fins que el 1966 l'edifici amenaçava ruïna. Va ser llavors quan, a proposta del rector, Antoni Morell i Jansá, es va decidir construir una capella nova seguint l'opinió de l'arquitecte del lloc, Josep Puig Torné. Després d'algunes aturades per recopilar més diners i material, l'obra es va culminar el 1970.
Aquesta última reforma va costar 1.331.634,50 pessetes de llavors, sense comptar el treball físic i intel·lectual de les persones que hi van intervenir, import que va ser assumit pels habitants de la localitat.”
Curiositats
Via Crucis
A l'antic camí a l'ermita hi ha catorze estacions del Via Crucis el simbolisme del qual són, segons Magre, els arbres que hi ha al llarg del camí: l'olivera, símbol del martiri, de la fe i de la fecunditat de l'església; l'ametller, el primer arbre que floreix, símbol del renéixer de la persona i de la perseverança i, al centre de la plaça, el xiprer, que simbolitza l'acolliment.
*foto*
*foto**foto**foto*
*foto**foto*
Font de l’ermita dels Sants Metges
Es tracta d'una font del segle XVII, construïda amb pedra i morter que acull en el seu interior la cisterna de captació. Està formada per un cos de planta quadrada amb coberta plana. El frontal sobresurt un pam del cos principal, està obrat amb grans carreus de pedra, rematat en forma triangular i coronat per una creu de ferro.
*foto*
El conjunt de la font es troba en un replà empedrat i enclotat un parell de metres respecte l'esplanada, envoltat de grades de pedra i amb unes escales que hi baixen des d'un lateral. L'aigua raja de la part baixa a través d'un senzill broc de ferro i cau a una pica rectangular de pedra buidada integrada al banc que ressegueix tot el frontal.
Presideix el frontal una fornícula central, protegida per un enreixat de ferro, on dins s'hi poden veure les imatges en baix relleu, molt desgastades, de Sant Cosme i Sant Damià. A l'esquerra de la font hi ha una placa de metacrilat amb el nom de la font i un codi QR que ens dona informació de diferents rutes que passen per aquí.
