Ermita de Sant Sebastià de Fondarella

L’ermita de Sant Sebastià de Fondarella  va ser construïda a mitjans del segle XVIII. Malgrat la data de 1735 inscrita a la llinda d'entrada, la primera referència  escrita es troba a un testament de l'any 1752. L'origen de l'ermita es podria trobar en la creació de les confraries de Sant Sebastià i de la Verge del Roser l'any 1749. La capella es va dedicar a Sant Sebastià per tal de frenar l'epidèmia de febres palúdiques ocasionades per les aigües entollades del canal en els seus inicis.

Es tracta d’una senzilla capella d'una sola nau, tocant al poble i en un encreuament de camins. Edificació en tàpia i sòcol de pedra, amb obertures únicament a la façana principal (dues finestres baixes que flanquegen la porta i un petit òcul). Remata l’edifici un campanar d’espadanya d’un sol ull. Va ser restaurada a la dècada del 1990. Cal destacar el remats a ambdós cantons en forma de columna helicoïdal fets amb maons.