Església

L’actual edificació de la Catedral , consagrada l’any 1038 pel bisbe Oliba, està molt refeta i que conserva molts pocs elements de l’estructura romànica original, el més significatiu dels quals és el campanar , exemple característic d’aquest tipus de construccions del segle XI. De planta quadrangular està dividit en sis pisos separats pels corresponents frisos de dents de serra i d’arcuacions cegues i una culminació a modus de tribuna amb uns grans finestrals de construcció posterior. Als dos primers pisos es constaten dues obertures a cada cara, especialment petites, en forma d’espitlleres, augmentant de dimensions al tercer nivell; en aquests tres primers pisos les obertures estan situades entre bandes llombardes, culminades per un fris d’arcuacions cegues. El quart pis disposa de finestres geminades a cada cara amb dos arcs que descansen sobre columnes llises. Al cinquè i sisè les finestres són d’obertura triple amb tres arcs recolzats sobre dues columnes llises.

La catedral romànica va ser reformada en diverses ocasions: el claustre (XIV), modificació del transepte (XV), incorporació de pilars per construïr capelles laterals... Finalment a finals del segle XVIII, a partir de 1781, i segons projecte de Josep Moretó, s’inicià una renovació quasi bé total de l’edifici, aprofitant gran part de les construccions de la banda nord, entre elles el campanar i les capelles laterals d’aquest sector, essent consagrada l’any 1803.

Així l’edifici actual, catalogat segons els autors entre barroc i d’estil neoclàssic academicista , és de tres naus separades per grans pilars, culminades a llevant per un absis poligonal avançat que disposa d’un passadís o deambulatori que l’encercla per la part posterior. Al centre del creuer s’alça un cimbori quadrangular. A ambdós laterals s’obren capelles entre els contraforts. Les obres també van incloure el desplaçament del claustre , que és el que avui podem visitar i, l’ampliació del Palau Episcopal .