Església de Sant Antolí ***

La primitiva construcció de l’església de Sant Antolí presentava una estructura d'una sola nau, capçada amb un absis semicircular i una porta d'accés al mur sud. Entre els segles XIV i XV s'afegí una segona nau al costat sud, que  va anul·lar l'antiga porta romànica d'accés i s'obrí una nova porta a la façana nord. La part esquerra de l’edifici conserva la construcció romànica, mentre que a la dreta s’obriren dues gran arcades per fer-hi un eixample amb trets gòtics. Al segle XVIII s’hi afegí la capella de Sant Isidre.  Dins de l'església s'hi venera una relíquia de Sant Isidre Llaurador.

L’església de Sant Antolí te dos moments constructius clarament definits a partir de la seva estructura, representats per cada una de les dues naus que composen l’edifici. Ambdues presenten coberta a doble vessant. La més primitiva resta capçada per un absis semicircular amb una obertura d'una finestra de doble esqueixada. 

La porta d'accés a l'edifici, situada a la façana nord de la primitiva nau, és d’arc de mig punt amb grans dovelles resseguides per una motllura que forma un guardapols, amb decoració d’oves. L’arcada arrenca sobre impostes amb relleus de flors (rosetes) esculpits de tradició visigòtica. Al costat dret de la porta hi ha una placa amb un relleu de Sant Isidre Llaurador i una inscripció que diu "ERMITA DE SANT ISIDRE". 

Al mig de la façana sud, s'obre una petita capella amb coberta a doble vessant. Finalment, un campanar d'espadanya de dos ulls, s'alça sobre l'aresta de la coberta exterior de la nau situada més al sud. Dins de l'església es conserven estructures de la segona nau que s'afegí al costat sud i que corresponen a les ampliacions dels segles XIV i XV situades al voltant de l'altar de la mateixa, com per exemple la coberta amb volta de creueria o l'estructura d'un finestral apuntat amb decoració lobulada, actualment paredat.

Davant la porta d'accés hi ha pica beneitera situada al seu interior, amb fust i vas, sense sòcol.  El fust de la pica és de secció quadrada amb les arestes bisellades i arrenca directament del terra. Entre el fust i el vas de la pica hi ha un collarí motllurat que serveix de nexe d'unió . La part inferior del vas és gallonat i disposa d'un doble cordó motllurat que ressegueix el seu perímetre circular. L'interior del vas està motllurat i mostra un treball apetxinat.

Aquesta església va ser l'antiga parròquia del poble i restà vinculada al bisbat de Vic a partir del segle XI i XII, fins que el 1957 s'entregà al bisbat de Solsona.