El primer esment documental de l’església de Sant Cugat de Salt es remunta a l’any 882. De la primitiva construcció no en queda cap resta. Així, doncs, l’actual edifici de l’església parroquial correspon a una obra bastida el segle XVII (1635).
El campanar bastit sobre una base quadrada té un sobrealçat octogonal coronat per una balustrada, típic del barroc. Corresponent a l’ampliació portada a terme a començament del segle XX seria el coronament piramidal que conté el rellotge.
L’església segueix un model de nau central, amb coberta de volta de canó de diferents trams marcats per arcs faixons, a la que s’obren capelles laterals comunicades entre sí. L’edifici, ampliat el 1913, és d’arquitectura senzilla, i des de la seva ampliació s’hi entra per la porta lateral. La sagristia i l’habitatge del campaner condicionen el conjunt arquitectònic. Al peu de la nau central s’obre el cor sustentat sobre un arc rebaixat.
De l’interior, d’una gran austeritat ornamental, cal destacar l’única imatge que hi ha a un lateral del presbiteri, la talla de fusta de Sant Cugat, portant la palma del seu martiri i un pa en senyal de la seva caritat envers els més pobres.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
