Església de Sant Josep de Mataró

L’Església de Sant Josep era originàriament l'església del monestir de Sant Josep dels frares Carmelites, fundat l'any 1588, com ho testimonien els escuts del Carme que trobem a la façana. L'església perdurà tancada fins al 1843, en què fou tornada al culte.

Fou la segona església parroquial del centre de la ciutat després de la Basílica de Santa Maria. La façana és d'estil barroc força auster i amb certa tendència cap a les línies clàssiques. Una triple entrada forma l’accés al temple. Per sobre de la porta central s’obre una capella de característiques barroques molt academicistes amb una imatge de la Verge del Carme, flanquejada per dos plafons amb escuts de l’ordre del Carme. Damunt de la capelleta hi ha un finestral emmarcat per l’estucat. Corona l’edifici un capcer de línia corba amb un òcul. El tancament de l’edifici dibuixa un traçat mixtilini.

A l'interior presideix l’altar una talla de Sant Josep amb el Nen a braços flanquejada per dues pintures al·lusives al Sant, una amb la Verge embarassada i l’altra amb Jesús noi. A les bandes hi ha dos plafons pictòrics amb escenes de la vida de Sant Joan Baptista, una predicant la vinguda del Messies i l’altra amb el baptisme de Jesús al riu Jordà. Aquests dos plafons s’expliquen perquè el 1868 l’església de Sant Josep esdevingué parròquia amb la doble advocació de Sant Josep i Sant Joan Baptista.

A l’interior hi trobem també altres imatges com un quadre de Sant Joan de la Creu, al costat de l’altar dedicat a Santa Teresa de Jesús, ambdós fundadors de l’ordre dels carmelites, una talla de la Verge del Carme i una imatge de Sant Vicenç de Paül atribuïda a Damià Campeny.