Església de Sant Martí de Romanyà ***

L’església de Sant Martí de Romanyà, situada al cim de la serra, en el contrafort que separa la Vall d'Aro de la de Calonge, va pertànyer a l'arxidiaconat de la Selva; actualment pertany a l'arxiprestat de la Bisbal. En un document de l'any 881, Romagnano s'esmenta per primera vegada com a terme limítrof de la Vall Arate (Vall d'Aro) i el 968 apareix esmentat el lloc com a possessió del monestir de Sant Feliu de Guíxols. Així mateix, sancti Martini de Romaniano apareix com a possessió de la canònica gironina en l'acta fundacional de 1019. Ja al segle XII, l'església se cita en una butlla del Papa Alexandre II de l' any 1163, en la qual queden ratificades les propietats del monestir de Sant Feliu de Guíxols. A partir del segle XIII, del domini es van beneficiar a una sèrie de senyors, com els Monells, els Cruïlles, el monestir de Sant Miquel de Cruïlles, l' abat de Sant Feliu de Girona o la pabordia de la seu gironina.

Sant Martí de Romanyà és un edifici del primer romànic (segles X-XI) de planta de creu grega, un tant alterada per algunes modificacions tardanes. La capçalera (absis)  trapezoidal es troba al braç de llevant. Presenta un creuer elevat en alçada, que destaca per sobre dels braços del transsepte i de la resta de la nau. El conjunt es cobreix amb voltes de canó –en les quals s'insinuen les marques de l'encanyissat–, que cauen sobre arcs de ferradura adovellats, sustentats per pilastres d'impostes austeres.

La porta d' entrada se situa al costat sud de la nau, amb llinda i timpà llisos. A la seva dreta hi ha encastada una làpida sepulcral del segle XIV, mentre que a la seva esquerra s'obre una petita finestra de doble esqueixada d'arc de mig punt. Entre els segles XII i XIII, annexat al cos central i en part sobre un dels braços del creuer, es bastí un campanar turriforme d’un estil romànic més evolucionat, de planta quadrada, culminat per una coberta piramidal d’època més moderna; està format per un nivell superior d' obertures d' arc de mig punt geminades, les columnes divisòries del qual presenten capitells trapezoidals.

Protegida per una coberta a dues aigües a l' exterior, les voltes de la nau i el transsepte apareixen un xic rebaixades respecte a la de l' absis, a la intersecció de la qual s' erigeix més elevat el creuer, a la part superior del qual apareix una altra finestra d' arc de mig punt, abocada i tapiada, al mur occidental, i dues petites obertures quadrangulars que donen llum des del sector oriental.

Durant el segle XVII es van construir dos cossos afegits al sector oriental de la nau: una capella adossada al transsepte septentrional, i una sagristia al mur nord de l' absis, que després va ser enderrocada a la segona meitat del segle XX, però de la qual perviu, tapiada, una porta arquitravada. El braç nord del transsepte es divideix en dos espais. 

Un d'ells dona accés a una estreta capella en el mur de la qual semblen distingir-se restes de policromia després d' un retaule, i l' altre genera un recollit configurat per la concavitat que forma la base del campanar, on es conserva el tresor parroquial, darrere d' uns barrots forjats.

En una cronologia similar a la del campanar s'afegí una sagristia al braç sud del creuer que desfigura la forma original de l'absis. Al costat del temple, s'hi situaven la rectoria i el cementiri parroquial. El cementiri fou clausurat el 1911 per raons higièniques i traslladat als afores de la població. Per la seva banda, la rectoria fou desafectada a mitjan segle XX.

En la restauració realitzada vers el 1970 va aparèixer una porta preromànica al mur N i als voltants també s'han trobat restes romanes. A l'interior es conserva una imatge tallada en fusta que representa sant Martí, feta al segle XX per l'escultor olotí Modest Fluvià i un retaule pintat en una capella lateral, dedicat a la Mare de Déu, que el presideix, amb escenes de la vida de la Verge al coronament i a la predel·la.

Curiositats

*foto**foto*

Als peus de la nau s’exposen els vestigis d'uns bancs de fusta amb inscripcions i els batents d' una porta, procedents de l' església dessacralitzada de Sant Cebrià dels Alls, del municipi veí de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l' Heura.

*foto**foto*