Església del monestir de Sant Benet de Bages ***

Els primers senyors alodials de Navarcles foren els Cervera, els quals el 1111 van cedir llur domini sobre l’església de Santa Maria, la vila i la sagrera, una meitat al monestir de Sant Benet i l’altra a Sant Pere de Vic. El monestir i la catedral de Vic van exercir el condomini del terme de Navarcles, no sense conflictes, solucionats amb diverses concòrdies. El monestir de Sant Benet malgrat trobar-se dins del terme municipal de la veïna població de Sant Fruitós de Bages, pertany eclesiàsticament a Navarcles. Ambdues localitats tenen el relleu del monestir inclòs dins de les armes municipals.

L’antiga abadia benedictina va ser erigida per Sal·la a la segona meitat del segle X, després de la repoblació efectuada del territori pel compte Guifré el Pilós. Del conjunt d’edificis actuals destaca l’església, que va ser construïda a final del segle XII i principi del XIII, i el claustre. L’església té una planta de creu llatina amb nau culminada amb absis semicircular i transepte als braços del qual s’obren dues absidioles.

L'interior de l'església fou enguixat després de l'incendi de 1633 i dotat amb decoració barroca, consistent en un seguit de grans volutes al llarg de la nau central i a l'absis s'hi pintaren uns elements florals i vegetals.

Actualment l'església ha estat restaurada, recuperant part del carreuat romànic, i restaurant bona part de la decoració barroca sobreposada. Sota l'absis s'ubica la cripta semisoterrada (llegendàriament acollí les relíquies de Sant Valentí), molt retocada durant el barroc. És coberta amb volta estrellada, i il·luminada per un petit finestró a la capçalera.

Sobre la nau de l'església, descansant sobre el primer arc toral, s'alça un cimbori en forma de torre-campanar de dos pisos, de base pre-romànica i cos romànic, que fou aixecat posteriorment amb el pis de les campanes.

El portal principal, a la façana de ponent, és d'arc de mig punt, sense timpà, amb quatre arquivoltes i tres anells torals llisos sobre columnes amb capitells decorats amb bestiari i motius florals de l'escola ripollesa. Hi ha un altre portal més senzill, obert al braç sud del transsepte, que dóna al claustre.

Text: Mapa del Patrimoni de la Diputació de Barcelona.

Curiositats

Devastat pels sarraïns el 1114, a finals del XII i principis del XIII es construïren l'església i el claustre actuals. El 1593 fou unit al monestir de Santa Maria de Montserrat, que hi instal·la un col·legi d'arts el 1620. El 1627 es construí el nou palau abacial i el 1633 s'enguixà l'interior de l'església perquè un incendi l'havia deixat totalment fumada. En els seus darrers temps s'hi retiraven els monjos montserratins vells.

Fou exclaustrat el 1835 i venut a particulars. El 1908 l'adquirí Elvira Carbó, mare del pintor Ramon Cases, que hi féu unes importants obres de restauració dirigides per J. Puig i Cadafalch. Des del 1936 l'església es va abandonar, fent ús de les estances del monestir com a residència estiuenca de les famílies Rocamora i Cases, descendents d'Elvira Carbó. L'any 2003 la Fundació Caixa de Manresa adquirí la propietat del monestir iniciant un ambiciós projecte de restauració i transformació de l'espai en la seva seu social i en un centre cultural.