Església parroquial de la Purificació de Nostra Senyora de l'Ametlla de Mar

L’església parroquial de la Purificació de Nostra Senyora o església parroquial de la Candelera respon a les característiques neoclàssiques pròpies del segle XIX quan es va bastir el temple.

Es tracta d’un edifici, amb coberta a doble vessant, d'una sola nau força elevada amb contraforts laterals, entre els quals s'encabeixen capelles d'alçada més baixa que la de la nau. Per damunt d'elles s'obren diverses finestres que il·luminen directament la nau. Tot l’edifici presenta els murs arrebossats i pintats.

La façana principal és coronada per capcer triangular resseguit per una línia motllurada i presenta tres ulls de bou, dos als costats més petits i un al centre més gros emmarcat amb un guardapols que ressegueix tot el contorn de l'edifici. Dos arcs de mig punt disposats en degradació dibuixen la porta d’accés al temple. A la banda dreta hi ha una creu.

A la banda esquerra de la façana principal de l’edifici sobresurt el campanar de torre, de base quadrada. És format per dos cossos de secció quadrada, dels quals el superior és més reduït. És en aquest cos on s'obren les finestres, d'arc de mig punt, que allotgen les campanes, dues a les cares frontal i posterior i una als laterals. Una línia d'imposta motllurada separa els dos cossos. Les quatre façanes de la torre mostren coronaments triangulars com el de la façana principal de l'església.

Curiositats

La Verge de la Candelera, patrona del poble, és una advocació no massa freqüent a Catalunya. La seva festa es celebra el dia 2 de febrer, 40 dies després del Nadal. La Candelera fa referència al passatge bíblic de la presentació del Nen Jesús als sacerdots del Temple. Però, segons la tradició jueva, la mare passava per un període de 40 dies impurs després d’haver infantat i per tant, l’acte de presentació era de fet un acte de purificació de la mare. És el període que coneixem amb el nom de puerperi, període, que succeeix el part, en el qual tenen lloc les transformacions anatòmiques, metabòliques i hormonals  en el  cos de la dona que ha parit que restableixen, el seu estat abans de l’embaràs.

Es tracta d’una de les advocacions més antigues de la religió catòlica i va ser implantada pel papa Gelasi I l’any 426 amb la finalitat de substituir les tradicions jueva i romana de les Parentalia que eren unes festes de purificació.