El 1727, els parroquians de Perafort del Codony, de les Franqueses i de Puigdelfí es reuniren per decidir el trasllat de l'antiga parròquia del Codony (edifici del segle XIV, reformat posteriorment), que havia estat en servei fins al 1726, quan els habitants del Codony ja s’havien anat traslladant cap a la vila de Perafort.
La nova església, per a la construcció de la qual s'empraren tots els materials de l’antiga parròquia del Codony, prengué el nom de Sant Pere del Codony o de Perafort, fins que, el 1842, en fusionar-se tots dos termes prengué el nom definitiu d’església parroquial de sant Pere de Perafort. Les obres foren dirigides per Pere Magrinyà dels Quarts, Miquel Bardina de Perafort, Josep Sanahuja de Puigdelfí i Pere Torrella del Codony.
Es tracta d’una església de planta basilical de tres naus amb tres trams cadascuna. La central acaba amb un absis semiesfèric sobre trompes daurades. A aquest darrer sector, hi ha frescos de Guillem Soler (1940) amb escenes de la vida de Sant Pere. A banda i banda de l'altar hi ha unes portes neoclàssiques.
El cor se situa sobre un arc escarser que hi ha al primer tram de la nau principal. Les tres naus estan dividides per arcs i pilastres amb arcs faixons que reforcen la volta de la nau central. Entre arc i arc hi ha sis finestrals, per sota dels quals corre una cornisa que dona unitat a la nau central.
A les naus laterals s’obren diferents capelles comunicades entre si per arcs de mig punt: tres a l'esquerra i dues a la dreta; ja que la primera d'aquest costat està ocupada pel campanar. A la primera capella, a mà esquerra, hi ha el baptisteri amb pintures de Guillem Soler, posteriors a les del presbiteri i més senzilles. La pila baptismal imita les d'època romànica.
Es tracta d’un temple de façana senzilla, amb un frontó triangular, un ull de bou i una porta amb arc escarser, de carreus ben treballats. A mà dreta hi ha el campanar, de planta quadrada, al primer cos, i vuitavada, al segon.
El 1936 desaparegueren sota les flames els retaules i matgeria que hi havia, entre els quals cal destacar el de l'altar major, una Dolorosa i un Crist, gòtics, procedents de l'antic Codony; el retaule del Roser (1792), obra de Francesc Bonifàs, escultor de Valls resident a Tarragona. Pel que fa al retaule gòtic de Sant Sebastià, fou recollit pels Serveis Artístics de la Generalitat, encara que no se sap on va anar a parar.
