L’origen de l’església parroquial de Sant Roc cal buscar-lo en un petit temple, dedicat a Sant Roc, que fou construït el 1854 i ampliat el 1861. La seva tardana construcció es deu a que Cantonigròs, originat el segle XVIII, fins el 1860 no arribà a tenir 17 cases. El 1945 l’església de Sant Roc es convertí en parròquia independent.
L’església parroquial de Sant Roc és de planta basilical, amb absis decorat per la part de dins amb pilastres estriades de capitell corinti. Al davant del portal s’obre un atri sostingut per pilars de pedra. Corona el capcer de la nau central un campanar d'espadanya. A la part dreta hi ha la capella fonda, darrera de la qual s'eleva un campanar torre de secció quadrada, bastit de pedra amb finestres d'arc de mig punt que emmarquen les campanes, rematat per un terrat amb balustrada de pedra. En una de les seves cares, per sobre del finestral de la campana hi trobem un rellotge.
L'estat de conservació de l’edifici és bo i conserva alguns retaules. En un edifici marcat per l’arrebossat destaquen els marcs de les seves obertures i les cantoneres treballades utilitzant la pedra.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
