Església parroquial de Santa Magdalena

El seu origen és del segle XII. Fou reformada i ampliada per primera vegada el 1503 i en una segona ocasió entre els anys 1844 i 1864, quan es va construir l’actual campanar. L’altar del Santíssim és de l’any 1925 i entre 1939 i 1945 es va reconstruir l’edifici després de la guerra civil. Finalment l’any 2003 es va aixecar la porxada que presideix la façana principal.

Segons l’Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d’Esplugues de Llobregat és una església “d’una sola nau, orientada d’est a oest, amb quatre capelles laterals a cada costat i creuer, amb un dels braços més llarg que l’altre, que conté la capella del Santíssim Sagrament. A llevant hi ha el presbiteri i la sagristia, i als peus de l’església el cor i l’accés al campanar. Està coberta amb volta de canó i arcs faixons. A l’arrencament de la cornisa s’obren llunetes amb vidrieres per il·luminar la nau. La façana principal té un atri limitat per arcs de mig punt, cobert amb teula àrab a dues vessants. El portal, amb pilastres adossades coronades per capitells compostos i arc en punt rodó, és de la reforma efectuada al segle XIX. En el timpà hi figura la representació del Pantocràtor realitzat en estuc. La façana culmina en la part superior amb la característica rosassa, que es troba una mica desplaçada de l’eix de simetria. La nau es cobreix amb teula àrab a dues vessants. Un seguit d’arcs cecs emmarquen el pinyó central. El carener està presidit per una creu. A migdia s’aixeca el campanar de planta quadrada, de 45m d’alçada. Al primer cos, a la cara oest, hi ha un rellotge encastat al mur. Al pis superior de la torre s’obren quatre esveltes finestres d’arc rodó, una a cada cara, emmarcades per pilastres i arcs cecs, sobre les quals es desenvolupa una cornisa de força volada. El coronament està resolt amb una barana-acroteri i una estructura metàl·lica que conté la campana i el penell amb parallamps”