Església parroquial de Santa Magdalena del Pont d'Armentera

L’origen de l’església parroquial de Santa Magdalena caldria buscar-lo en una antiga capella romànica que depenia de l’església de Querol i que l’any 1343 l'arquebisbe Arnau Sescomes va convertir en parròquia. Al llarg dels anys l’edifici anà sofrint remodelacions, algunes documentades, com la de 1599, data que hi ha grabada en una pedra.

El campanar és a la capçalera de l'església, al costat de l'Epístola. Es tracta d'una torre de base quadrada, amb obertures d'arc de mig punt. És de pedra i paredat, amb barana de maó. A la part alta es bastí un coronament de basament d’arc quadrifont amb coronament apuntat.

El temple actual, construït durant el segle XVIII (trobem la data de 1700 gravada en una de les seves finestres) és un edifici de planta rectangular de tres naus, amb volta de canó apuntada la central i de creueria les laterals. La porta d'accés, d’arc de mig punt amb dovelles i motllura exterior i impostes, s’obre en una façana lateral. Als peus de l’edifici hi ha el cor.

A l’interior destaca el magnífic retaule major dedicat a Santa Maria Magdalena, una de les obres més destacades del barroc català. La resta d’imatgeria (Crist, Sant Antoni Maria Claret, la Immaculada, Sant Josep, Sant Antoni Abat, Sant Llorenç...) són talles de poc valor artístic. Cal destacar una pica beneitera feta en pedra del 1781.

Curiositats

La celebració religiosa més important que se celebra al llarg de l'any al Pont d'Armentera és la Festa del Sant Crist, que té lloc el dia 3 de gener. De temps immemorial existí al Pont d'Armentera la devoció al Sant Crist, la qual augmentà als primers anys del segle XIX quan, segon la tradició, la santa imatge lliurà de la invasió francesa l'any 1809 quan aquests confongueren una colla de teixits estesos al sol amb un poderós exèrcit, a l’estil del Timbaler del Bruc. Una altra versió diu que el Pont se salvà de les pestes que llavors afectaven a les poblacions de la rodalia gràcies a la protecció del Sant Crist com a causa del miracle.

Els actes festius comencen amb la celebració d’un ofici solemne que dona pas a l’inici de la processó; la imatge del Sant Crist és carregada sobre les espatlles dels veïns que comparteixen el pes de la figura a mesura que avança. La Processó recorre pràcticament tots els carrers del poble amb solemnitat; fins i tot els més estrets, que ajuden a crear un ambient d'intimitat i respecte. Es tracta d’una festa molt celebrada, on tots els habitats participen activament encenent ciris que il·luminen el pas de la processó i cantant els Goigs a la lloança del Sant Crist d'aquesta vila. La música acompanya el seguici fins el retorn de la imatge a l'Església Parroquial del Pont d'Armentera, finalitzada el 1302. Un cop el Sant Crist ha estat col·locat al seu lloc d’origen, els participants de la festa realitzen una breu pregària, canten diferents Goigs i s'acosten a venerar la Imatge Sagrada.

Domènec Ribes i Mateu ens informa que "A l'Arxiu Diocesà hi ha un document datat el 1818, que és la còpia d'una acta notarial subscrita el 1815 i, per tant, molt propera als esdeveniments. En aquesta acta es diu que els regidors de la vila volen donar compliment a l'acord del 3 de gener dels "caps de casa" pel qual s'ha d'agrair, en tot temps, la protecció rebuda dels sants d'especial devoció de la vila: Sant Crist, Sant Nom de Jesús, Mare de Déu del Carme i del Roser, Immaculada Concepció, Verge de la Candelera i de l'Esperança, Santa Magdalena, etc. Es va voler concertar per sorteig a quina advocació calia remerciar la intervenció divina durant aquells estralls de la guerra i sortí el nom del Sant Crist. Així doncs, se celebra aquella diada votada el 3 de gener de 1809 amb dos actes principals: l'ofici solemne i la processó de la imatge del Sant Crist que és passejada pels principals carrers del poble-

Un aspecte important de la festa és processó del Pa Beneït que es realitza el migdia de la Festa del Sant Crist. En el seu origen, aquesta processó podia significar una "preparació" per a les fadrines que anaven a casar-se. En l'actualitat, però, la processó del Pa Beneït pot actuar en una altra direcció, i ser un ritu preparatori per a les nenes que han de realitzar la seva primera comunió. És a dir, seria una reminiscència de l'antic ritu preparatori de les fadrines, però avançat en el cicle vital de la dona."