Església parroquial de Santa Maria de la Bisbal del Penedès

El temple originari, consagrat en data incerta, havia de ser anterior a l'any 1279, any que sabem que Santa Maria ja va tributar la dècima papal. Al segle XIV consten al menys dues visites pastorals al 1303 i al 1379. En aquesta segona consta que l’església era parcialment arruïnada.  Amb molta probabilitat el temple fou refet en diferents moments com ho podria corroborar la utilització de dos tipus diferents de pedra a la part baixa del mur que separa les naus laterals de la central que podria correspondre a èpoques diferents.

Hi ha notícies que l’any 1484 es col·locà un retaule a l'altar major i hi ha alguna menció d’una Mare de Déu de la Llet. Tampoc es coneix res dels possibles enterraments de la família Salbà a l'església, mencionat per Solé i Queralt.

L'actual església de Santa Maria de la Bisbal del Penedès, edificada sobre un temple més antic, és una construcció moderna, neogòtica, amb una nau central i dues laterals, visibles des de l'exterior. Està dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu, patrona de la parròquia.  El campanar que, juntament amb el cos més gran de la façana, correspon a la nau central, és una torre vuitavada, formada per quatre cossos separats entre ells per uns pinacles, una cornisa i una cornisa amb barana respectivament.  Precedeix l’entrada de l’església un atri, que també cobreix l'entrada al Centre Catequístic (avui les escoles), a l'esquerra del temple. Davant hi ha una plaça amb xiprers.

A l'interior cal ressaltar els grans arcs d'ogiva de la nau central, la qual se separa de les laterals per uns arcs de mig punt. Als peus de l'església hi trobem un gran arc escarser o rebaixat sobre el qual hi ha el cor. A la nau central observem també una sèrie de columnes decoratives. Cal destacar la volta de creueria que cobreix les petites capelles laterals.