Església parroquial de Santa Maria de la Jonquera

L’església de Santa Maria de la Jonquera és un edifici d'una sola nau amb capelles laterals, absis semicircular i creuer, marcat en planta i alçat, amb cúpula. La façana (s. XV) és la part més antiga del temple i ha estat realitzada amb grans carreus de pedra ben escairats.

A la banda sud-oest de l'edifici s'aixeca el campanar compost per dos cossos: la base de planta quadrada i el campanar de planta octogonal amb arcs de mig punt. La resta del temple (nau, creuer i absis) és del segle XVIII.

El parament és de pedruscall i argamassa, i a l'interior les voltes són de llunetes. Respecte a la façana, tot i que la portalada reprodueix una tipologia força freqüent en el romànic català s'ha de tenir en compte que es tracta d'un tardo-romànic que es perllongà en segles posteriors.

Un document de 1413 fa referència a la restauració del temple per tant la inscripció a la llinda de la portalada, datada el 1414 es correspondria amb aquesta restauració. El 1569 es convertí en parròquia independent.

La portalada està composta per quatre grans arcs de mig punt en degradació, un timpà llis on s'inclou l'escut dels Rocabertí, i una llinda amb inscripció, emmarcada per dos representacions en relleu d'animals, que al·ludeix a Bernat Gombau Parer i la seva esposa amb la data de 1414.

Per emmarcar el timpà i les arcuacions s'ha optat per una pronunciada línia d'impostes i un guardapols que, al seu punt d'unió es presenten decorats amb les representacions d'un cap i un gerro. A sobre de la portalada hi ha un gran rosetó en gradació.

Si un element destaca tant a l’interior com a l’exterior aquest és la cúpula que corona el creuer, inspirada en el barroc italià. En el contracte es deia: “Fer una obra de rajola i guix en la mitja tronja, la qual s’assentarà sobre la cornisa. La volta deurà tenir quaranta dos pams de punta a alçada adornada per dins com demostra el perfil. Component al voltant de la mitja tronja vuit finestrals adornats”.

Els vitralls són els següents: vers solo ixent, el Sagrat Cor entre mig de Sant Pere i Sant Pau; vers sol ponent, tres més: Sant Joan Baptista i a cada costat Sant Francesc i Sant Antoni de Pàdua; damunt de l’ala nord del creuer hi ha Sant Lluís rei de França; i a la banda sud una figura suposadament el profeta Elies. Nomenant els vitralls cal fer esment del de l’Anunciació a l’ala meridional del creuer.

Cal també destacar l’orgue construït amb un teclat per Antoni Casas el 1752 i ampliat amb un teclat d’Eco després. Encara que espoliat a la Guerra Civil, conserva els teclats i salmers d’origen. La seva reconstrucció es deu a Wilfried Praet el 1999.