Església parroquial de Santa Maria de Portbou

L’església parroquial de Santa Maria de Portbou està situada dalt d'un turó i fou bastida a partir de l'any 1878 per la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França, a l'esplanada de l'estació, a la part més enlairada del poble. S'hi accedeix mitjançant una llarga escalinata  feta el 1933 per l’arquitecte empordanès Pelagi Martínez, que guanya el fort desnivell que hi ha entre el poble i l'esplanada de l'estació.

Originàriament fou una capella particular de la família de Claudi Planàs, director del Ferrocarril Tarragona-Barcelona-França (TBF), sigles que encara es conserven en alguns carreus al voltant de l'església. Més tard l'església s'obrí als treballadors de la companyia del ferrocarril, sent sufragània de Sant Miquel de Colera, i més endavant fou declarada parròquia independent.

Entre 1878 i 1883 es construí aquest temple neogòtic segons projecte de l’arquitecte barceloní Joan Martorell Montells. I malgrat que es desconeix la data de consagració d’aquest nou temple, cal suposar que el 1882 ja estava consagrat, perquè en aquesta data hi fou destinat el primer vicari per part del bisbat.

Consta d'una sola nau força alta i esvelta dividida en quatre crugies, amb coberta de fusteria sobre arcs diafragma apuntats. Té un altre tram, a manera de pòrtic, que és cobert amb volta de creueria. L'absis, de planta poligonal, també és cobert per una volta de creueria. El campanar és una torre de planta octogonal que té un pis superior d'arcs apuntats i és coronat per una gran creu de ferro.

A la façana principal hi ha la portada, formada per tres arcs apuntats que defineixen tres accessos independents. Són emmarcats per un fris i diverses motllures que al centre (just al damunt de l'arc central) defineixen el marc d'un relleu escultòric, amb la figura de la Verge Maria, dins una màndorla sostinguda per dos àngels i sota un dosser. A més, hi ha la imatge de Sant Jaume apòstol i Sant Jordi.

Al damunt dels arcs hi ha una rosassa de grans dimensions amb decoració calada i tot coronant la façana hi ha un fris de motllures que defineixen un seguit d'arcs amb relleus de traceria. A cada costat del mur hi ha sengles torricons octogonals acabats amb obertures apuntades i coronats amb un floró.

Als murs laterals de la nau i a l'absis, entre els contraforts, s'obren grans finestrals que tenen els arcs apuntats i presenten decoració calada a l'intradós. Dels vitralls, que van ser restaurats cap als anys 1940-1949, el de l'absis mostra l'Assumpció de Maria al centre i l'apòstol Sant Jaume i els tres Reis als costats. Cada vitrall és dividit en dues parts, amb dos arcs apuntats que tanquen una petita rosassa amb motius calats.

Al retaule que hi ha darrere de l'altar hi ha una imatge de la Verge esculpida per Frederic Marés i Deulovol. El sagrari i la creu són obra de l'escultor Domènec Fita i Molat.