Els documents del segle XII vinculen el lloc d’Anguera amb la família dels Puigvert, establerts també en altres llocs de la Conca. L'església de Sant Pere d’Anguera es deuria bastir en aquest moment, ja que l'any 1172 correspon a la primera notícia que la menciona. Un castlà dels senyors d'Anguera va fer testament i entre altres figura un llegat a l'església del lloc.
El que resta d'aquest edifici és l'absis i part del mur nord. Possiblement la volta originària, no conservada, anava col·locada sobre arc faixons. L'església era d'una sola nau amb absis semicircular a la capçalera. La ubicació del portal primitiu es desconeix. Es mantenen tres finestres a la zona presbiteral i una al mur nord.
A la central de l'absis, per fora, hi ha un bordó que recorre tot el seu perímetre, decorat amb petites puntes de diamant i boles. El material de construcció són carreus regulars i tallats amb cura. La disposició en el mur està fet a de manera isòdoma. No es veuen marques de picapedrer.
Curiositats
A peu del turó on s'alça el temple romànic de Sant Pere d'Anguera es conserva un antic pont de factura romànica que ha estat refet en diverses ocasions al llarg de la història; fou construït amb una única arcuació de mig punt. Estava situat en el traçat del camí ral que comunicava Cabra amb Sarral, creuant el riu Anguera, afluent del Francolí.
*foto*
*foto*
*foto**foto*
*foto**foto*
