Església Vella de Mont-roig del Camp

La primera cita documental d’una església a Mont-roig data de l’any 1194 en una butlla del papa Celestí III adreçada a l’arquebisbe, al prepòsit i al capítol de la Metropolitana Església de Tarragona confirmant-li les senyories i altres drets que posseïa compresa la senyoria de Mont-roig, i confirmant les esglésies de la diòcesis, entre les quals es cita la de Mont-roig.

El 1498 en el Manual d’Escriptures de la Comuna del Poble hi consta un escrit adreçat a Joan Capdevila, canonge i ardiaca de la Seu i vicari general, demanant permís per tal d’ampliar l’església en motiu que el creixent augment de la població no permetia encabir tots els fidels a la dita església.

A l’església, centre de la vida religiosa i seu de diverses confraries, s’hi veneraven diverses relíquies, entre les que destacava la Vera Creu o Lignum Crucis, portat a Mont-roig el 1510. El 1569, per causa de l’incessant creiexement demogràfic els Jurats i Consellers de la Vila decidiren d’engrandir l’església altra vegada.

El 1595 es comença a construir el campanar, juntament amb el portal d’Avall. El campanar es bastiria al lloc de l’antiga torre medieval que custodiava el portal. La seva ubicació en una posició privilegiada sobre els antics horts i farraginals, tot presidint l’entrada del poble al costat del Portal d’Avall marca la seva importància, reforçada per l’acció del pintor i artista Joan Miró, que el convertí en un dels símbols més internacionals de Mont-roig del Camp. El 1616 s’hi instal·là un rellotge de sol, restaurat el 1993. Així, doncs, les millores al temple mont-rogenc continuaren durant el segle XVII. El 1634 es construí un magnífic altar barroc, que fou cremat el 1936.

L’edifici de l’Església Vella que ha arribat fins els nostres dies és un edifici renaixentista d’una nau amb volta de creueria i capelles laterals, de la qual en destaca la seva doble portalada del més pur estil clàssic: dos parells de columnes estriades a les bandes i una al mig sobre basament de pedra, sostenen un arquitrau de tríglifs i mètopes sobre el qual reposa un timpà triangular, s’ha convertit en el Centre Miró, un centre d’interpretació de la figura de Joan Miró i de la seva obra en relació amb Mont-roig del Camp.