Fàbrica del Punto Blanco d'Igualada

La Fàbrica Punto Blanco és un edifici obra de l'arquitecte racionalista Robert Terradas i Via, que fou director de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona entre 1960 i 1967. En el moment en què es va construir era una veritable innovació en l'arquitectura industrial de la ciutat. Estructuralment contraposava els volums horitzontals molt acusats amb els verticals, amb sostre de dent de serra. Amb una superfície de 10.000 m2 repartits en diverses plantes. Uns anys més tard, el 1973, s’incorporà a la façana un plafó ceràmic, obra dels ceramistes catalans Joan Vilagrau i Jordi Aguadé Clos que transmet una gran coherència funcional i estilística.

Curiositats

Els antecedents de Punto Blanco cal buscar-los a la fàbrica de gènere de punt i mitges de Pere Valls Montserrat, coneguda com a cal Barraqueta o cal Valls, al carrer de Sant Magí. L'empresa usava tricotosa i gènere de cotó o llana i fabricaven faldillons (en castellà refajos), samarretes amb cinta i llacet de sedalina, vestits de bany, jerseis i mitges de seda i posteriorment de niló. Els seus fills, els germans Pere i Manuel Valls Rius van portar d'un viatge a Colòmbia idees renovades i van posar en marxa la fabricació de mitjons, inicialment a la fàbrica del carrer Sant Magí, fundant el 1948 Industrias Valls 1, SA, matriu de Punto Blanco. L’empresa el 1953 inicià l’exportació als mercats europeu, americà i asiàtic, que portà el 1956 a construir un nou edifici fabril d’arquitectura racionalista a l’avinguda Balmes. El 1961 la fàbrica es traslladà al nou emplaçament.