Font Cuitora

Alguns autors consideren que la Font Cuitora té un origen romà tot i que no hi ha proves que sigui així. En tot cas, l'antiguitat de la font és innegable segons donen testimoni documents datats cap el 1345 en els quals trobem una referència a la Cuitora com a “font major”, situada en el barranc (“torrent de la font major”), sense possibilitat de confusió, donat que el mateix text cita també l’Abeurador i la Panavera. Sens dubte, aquesta categoria de font principal li ve donada per la seva antiguitat i és molt possible, com acabem de veure, que la Panavera i l’Abeurador s'haguessin construït posteriorment a la Carta de Poblament.

El mateix nom medieval del poble, la Font del Perelló, fa referència a una única font. Amb aquest caràcter d’única o almenys de principal la trobem en un document de 1294 on Jaume II mana al batlle de Tortosa que vagi personalment al Perelló i hi faci construir una torre «juxta fontem predictam» «a prop de la ja dita font», com si només n’hi hagués una. En un document datat el 7 de maig de 1317  encara apareix citada una única font, en delimitar un pati situat a dintre del Perelló, el qual toca «cum via publica per quan itur de hospicio Raimundi Ricardi versus fontem popule supradicte», «amb la via pública per al qual es va de la casa de Ramon Ricard cap a la font de sobredita pobla».

Actualment no té aigua però quan estava en ús, l'aigua brollava directament d'una vena propera mitjançant tres obertures situades a diferents alçades, una a la paret frontal i dues a la lateral esquerra.

Té una estructura exterior amb volta de canó i està construïda amb carreus ben tallats i escairats. El seu aspecte, encara que molt possiblement correspongui a una refecció del segle XVIII, no deixa de tenir similituds amb algun nimfeu d’època romana, tot i que no s’han trobat restes arqueològiques que ho corroborin. Al seu costat veiem un mur de maçoneria amb unes obertures que semblen espitlleres, d’època posterior.