"La zona és ombrejada per grans plataners i propera al passeig amb castanyers d’índies que porten cap a la propera casa pairal del Sors, que possiblement prengué el nom de la font. Prop també hi ha un magnífic exemplar de xiprer dels pantans (taxodium distichum) espècie originària del sud-est dels Estats Units, que s’adapta molt bé als ambients humits com és aquest cas. Si veniu caminant del nucli, des del pas porxat de l’ajuntament arranca el carrer precisament denominat de la font del Sors, que us porta fins a la placeta de la font.
La font disposa de dos magnífics brocs d’acer que en un angle de 90 graus aboquen l’aigua a un abeurador de pedra. En el dintell de pedra del portaló d’accés a la mina (al lateral esquerre del frontal de la font) si pot llegir “Font Reedificada en lo any 1755”, fruït d’una restauració, cosa que ha fet pensar a molts estudiosos que la font encara deu ser més antiga. Tot el conjunt està ben travat formant un frontó de pedra noble amb un escut cisellat en pedra de la família Casanova-Sorts. Darrera d’aquest conjunt hi ha pròpiament la mina d’aigua, que quan raja és segurament la més abundosa del municipi."
Text extret de "Fonts de Seva. Quasi 800 fonts a la Reserva de la Biosfera del Montseny" d'Oscar Farrerons i Adrià Corella.
Curiositats
Fins fa poques dècades hi havia una antics safareigs per rentar la roba, actualment desapareguts.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
