Forn Morruno i destil·leria de Prat de Comte ***

Al poble de Prat de Comte hi havia dos forns comunitaris. El forn Morruno, es troba a la planta sota coberta d'un edifici de dues plantes, a la qual s'hi accedeix per una porta d'arc rebaixat feta amb carreus de pedra erosionats; a la dovella central hi ha una inscripció amb la data 1860; la resta de la façana és de maçoneria. A l'interior hi són visibles les bigues de fusta del sostre; les parets estan ennegrides per la calitja dels fums. La boca del forn és molt petita, d'arc rebaixat, amb una porta metàl·lica. Va entrar en funcionament l'any 1692. Pels documents d'arrendament se sap que cada desembre l'explotació del forn s'adjudicava mitjançant subhasta.

A aquest forn era on els pobres anaven a pastar, a coure el pa i les pastes; el forn dels rics es troba a l’actual casa de la vila. Per cada quaranta pans enfornats, un se'l quedava el forner. El mateix passava quan coïen pastes, per cada vint fornades dues safates pel forner. Al mateix temps es coïa el pa de diferents famílies i per tal de distingir-ne el propietari es feien marques en el pa: talls o pessics.

A causa de les males collites i l’increment del preu de la farina que s’havia d’adquirir, veient que sortia més car fer-se el pa que no pas comprar-lo ja fet, els anys 60 del segle XX el forn deixà de funcionar.

Actualment el forn es fa servir un parell de cops a l'any per Sant Antoni i la festa de l'Aiguardent. Per poder coure el pa cal encendre el forn dos dies abans per tal que s'assoleixi la temperatura adequada. Les pedres de la cúpula del forn es posen blanques quan s'assoleix l'escalfor necessària per coure.

Als baixos de l’edifici hi ha una destil·leria, de la qual en parlen diferents documents del segle XVIII dipositats als fons notarials de Tortosa. A la restaurada destil·leria, que s’inaugurà l’any 2002, hi podrem apreciar la transformació de vi en aiguardent.

Segons la tradició oral sembla que a l’època de la verema, era molt corrent a la vila, que cada casa acudís a la destil·leria amb la brisa restant de la premsada del raïm, a elaborar l’aiguardent per passar l’any, aquest a més d’emprar-se per beure, s’utilitzava també per fer pastes típiques. La destil·leria deixà de funcionà arrel d’un accident on es cremà l’edifici, es tancà i no fou fins fa poc quan s’adequaren unes escales per accedir-hi i s’hi instal·là un alambí nou de 250 litres de capacitat.

Avui, l’aiguardent s’elabora amb vi de la comarca i cada octubre, es celebra a la vila la festa de l’aiguardent. Cal dir, que a la majoria de les cases, avui hi trobem alambins d’uns 30 litres que destil·len mantenint tradicions al llarg de l’any.