L’església de Sant Feliu de Bagergue apareix a la documentació des del segle XIV, concretament des de l’any 1336, tot i que el seu origen és clarament romànic. L’actual edifici va rebre importants reformes l’any 1524, tal i com descriu Pascual Madoz , “por haberse aumentado el vecindario y no ser suficiente el templo que antes servia de tal”.
Del temple medieval d’una sola nau coberta amb volta de canó (avui en conserva part de l’inici de l’arrencada), es va variar el seu absis semicircular per convertir-lo en quadrat, se li van afegir dues capelles laterals formant una mena de transepte i una sagristia que s’obre al presbiteri. Ja al segle XVIII es va construir el campanar (apareix la data de 1763), de planta quadrangular, amb un segon pis que es converteix en octogonal i coberta piramidal.
Els trets romànics més identificatius es constaten en la cornisa decorada amb arcuacions cegues de la nau principal amb permòdols decorats amb cares fantàstiques i un fris amb escaquer. També a la porta situada a ponent es conserva una arquivolta tipus guardapols amb decoració d’escacs i una mena de cordó incís.
A l’interior es conserva un Crist que es pot catalogar ja de gòtic, amb molta expressivitat al rostre, amb la testa coronada d’espines i el cos flagel·lat.
