Iluro, Mataró romana ***

La ciutat d’Iluro (de l'iber Ilturo o Ilduro) va ser una fundació romana “ex novo” a la primera meitat del segle I aC sobre un petit turó entre dues rieres, els actuals carrers de la Riera i el Rierot, i va arribar a tenir una extensió urbana d'unes 6 hectàrees. Iluro fou la continuadora segurament d’un establiment anterior organitzador del territori i la seva àrea d’influència va ser molt àmplia. Les estratigrafies arqueològiques documenten la continuïtat d'Iluro fins a principis del segle VII dC, amb dos moments, a part del fundacional, d'especial dinamisme i vitalitat, datables en els segles II i IV dC.

Sabem de la seva existència d’Iluro per les notícies aportades per les fonts clàssiques (Pomponi Mela i Ptolemeu l’anomenen entre les “parva oppida” de la costa catalana i Plini el Vell com a “oppidum civium romanorum”, i també per les restes arqueològiques que ha donat el seu subsol.

Com la resta de ciutats romanes, Iluro disposava d’un sistema d’organització municipal, els magistrats, constituït per personatges locals poderosos i influents. Els investigadors tendeixen a situar la municipalització de la ciutat en època de l’emperador August.

Entre altres elements urbanístics, conserva traces de la muralla que l'envoltava, així com del fòrum, de diversos edificis públics (termes...) i  de carrers i cases, d’una gran cisterna, del mercat (macellum), de clavegueres i canalitzacions, i de les necròpolis urbanes i suburbanes.