Jaciment arqueològic del Turó del Calvari de Vilalba dels Arcs ***

El jaciment del Turó del Calvari de Vilalba dels Arcs (Terra Alta), excavat entre 1999 i 2004, està format per un recinte de planta ovalada, de tipus turriforme amb, com a mínim, dues habitacions separades per un envà de pedra i tovot, amb unes dimensions útils d’uns 66 m2 útils, amb una cronologia d’entre l’últim quart del segle VII. S’ha conservat pràcticament tot el parament que circumval·lava la construcció, fabricat amb pedres unides mitjançant morter de fang i amb una alçada conservada d’entre 80 i 100 cm, així com el mur de tovots que separava els dos àmbits. L’estructura, en funcionament entre l’últim quart del segle VII aC i primera meitat del segle VI aC, presenta unes característiques arquitectòniques atípiques en aquesta zona durant la primera edat del ferro.

El paral·lelisme de la seva planta amb edificis cultuals orientals ens aproximen a una funció de tipus ritual, corroborada per la presència d’una ara fixa i les tauletes mòbils, amb decoracions prismàtiques idèntiques a les de la porta i finestres. D’altra banda, l’existència dels vasets cremadors, associats a aquests altars mòbils, amb la constatació del seu ús per tal d’incinerar gra, confirma la funcionalitat de les tauletes dins d’un entorn cultual o ritual que es pot estendre sense dubte a tot l’edifici. Tampoc la distribució de les restes ceràmiques exhumades respon als habituals paràmetres domèstics, aspecte que referma un ús insòlit del recinte, que ressalta la seva singularitat entre els diferents tipus de jaciments localitzats en aquesta regió durant la primera edat del ferro, fet que podria acabar de confirmar aquesta suposada funció de tipus ritual o cultual.

Els elements ceràmics presents assenyalen que el procés d’adaptació dels seus habitants a les influències exteriors no va ser pas traumàtic, ja que al costat de ceràmiques procedents del sud peninsular hi trobem una tipologia ceràmica nova, que, sense oblidar l’antiga tradició dels camps d’urnes de la zona, aplica nous acabats buscant les semblances amb un producte, presumiblement considerat luxós o prestigiós, procedent de l’àmbit meridional peninsular, amb la qual cosa es creen objectes tan curiosos com l’oinochoe amb peu elevat troncocònic.

Tant per la naturalesa de les troballes com per l’arquitectura del recinte excavat, podríem dir que ens trobem davant d’un edifici de culte i que la seva construcció i durada va lligada al contacte amb el món fenici meridional, desapareixent quan aquesta relació s’eclipsa, ja en un moment incipient de la cultura ibèrica.

La construcció de Vilalba ens remet a una nova estructura social. Aquest tipus d’edificacions es documentaran en aquesta zona durant l’ibèric antic amb l’aparició de les «cases-torre», relacionades amb l’emergència al Baix Aragó durant el segle VI aC d’un fenomen aristocràtic.

El Turó del Calvari podria ser que inclogués funcions domèstiques encara que fins ara no s’han documentat elements relacionats amb aquesta funcionalitat, com per exemple llars, i que s’erigís com a residència dels representants d’una elit, que controlessin el procés d’intercanvi entre les comunitats indígenes i els comerciants mediterranis, assegurant així l’arribada d’uns elements de prestigi que els permetria afermar-se i perdurar com a grup social privilegiat.

Curiositats

El jaciment de Vilalba dels Arcs juntament amb el de la Gessera de Caseres, són dos exemples protohistòrics excepcionals pels seus usos rituals vinculats amb els astres i els cicles agrícoles.

L'investigador Jordi Diloli destaca que es tracta de "dos jaciments absolutament excepcionals", amb "construccions pioneres" a l'època, també per la representació del poder de les aristocràcies guerreres i pel disseny "segons les proporcions matemàtiques de la raó àuria", un fet únic a la zona al segle VII ANE.

El jaciment de Vilalba dels Arcs era un "centre no civil vinculat a les activitats de culte i de poder". El seu eix arquitectònic està edificat segons els moviments de l'estel Artur, un dels més brillants de la volta celeste, i que està relacionat amb els cicles agraris i sobretot amb el conreu de la vinya. Aquest estel ha servit durant segles de guia horària a pastors i ramaders. En el solstici d'estiu s'il·luminen uns punts del jaciment, disposats estratègicament.

Aquests elements singulars fan que el grup de recerca de Protohistòria i Arqueologia de la URV, programin interessants activitats de divulgació.