La Maça d'en Rotllan de Maçanet de Cabrenys ***

Presidint la plaça trobem la coneguda barra d'en Rotllà (Rotlà, Rotllan o Rotlan). Tot i les vinculacions llegendàries que se li atribueixen i la relacionen amb el personatge sorgit d’una deformació mitològica del protagonista de la Cançó de Rotllà, considerat erròniament com cosí o nebot de Carlemany, el cert és que aquesta barra de ferro de més de 5 metres d'alçada amb una anella al capdamunt, es va portar de la serreta de Cardona i es va reaprofitar posteriorment com a fanal per penjar llànties a l’interior del cercle –que també es va afegir posteriorment-. Es va col·locar en aquest espai l’any 1834.

Com informa Pere Roura i Sabà afirma “que en un Capbreu de mas la Cardona de l’any 1570 es llegeix en les seves afrontacions el camí que va al Pal”. Continua descrivint que “el 1658 el camí que va de la present vila a l’oratori del Pal i casa de l’Olivet i el 1689, Angel Rigall i Joan Camps treballadors, reconeixen tenir cadascun una casa i hort que afronten al sud amb la creu o oratori del Pal mitjançant camí”.  Sembla que “l’oratori mencionat estava davant la fàbrica de Les Creus i el 1775 encara es parla de l’oratori del Pal; a finals del XVIII aquest oratori es comença a dir Les Creus -segurament perquè aquest pal ja hauria estat portat a la plaça de Maçanet-“.

Però quina funció inicial tenia aquest gran pal de ferro? Com molt bé argumenta el citar Pere Roura, de ben segur es tractaria  d’un costell, “un instrument de suplici consistent en una columna o peça de fusta o de ferro, plantada en terra, a la qual es lligava, clavava o suspenia la persona que s’havia d’executar”.

En traslladar-lo al poble es va convertir en una mena de símbol del seu alliberament enfront el poder dels senyors feudals.

Segons la llegenda, un dia Rotllà, l’heroi carolingi, va llençar la seva maça des del pont de Ceret; alguns autors afirmen que fou des del castell de Cabrenys, a Serrallonga, al Vallespir. Sigui d’on sigui mentre efectuava el llançament amb tot al seva força va cridar: "Allà on la meva maça caurà, Maçanet de Cabrenys serà". I així va ser!