La plaça Sant Antoni a Albinyana

La plaça de Sant Antoni està situada prop de cal Groc, casa on residia Joan Perucho. Des d’allí sentia la remor de la xerinola que feia la quitxalla jugant a la Plaça.

"A  quarts de sis del matí, a Albinyana comença a filtrar-se la llum per una escletxa del porticó de la finestra. La claror és difusa, grisa. Les coses es van perfilant lentament, emergint les seves estructures de l’ombra de la nit en retirada. Una mica més ençà, surten les lleixes de la biblioteca amb els lloms de llibres empastats, una mica fosos els uns contra els altres i, tocant el meu cap, hi veig de reüll la tauleta de nit isabelina que ens regalà la Roseta Ferrer, de Gandesa, vídua del meu gran amic, Antoni Galván metge forense del jutjat. Penso coses divertides i situacions viscudes plegats en el passat. Procuro no pensar en coses malastrugues, que és el pitjor, car produeixen penombres, angoixes, suors fredes. Decideixo, com sempre, llevar-me. Abans, el gat m’esperava al defora. Però ara és mort."

Perucho, Joan (1993). La gespa contra el cel, notes de viatge. Barcelona: Edicions Destino.

Des de la plaça de Sant Antoni es té una visió ben neta de l’esvelt campanar de l’església d’Albinyana, coronat per un àngel que fa de penell.

"Sóc un entusiasta dels àngels, seguidor de l’angeologia d’Eugeni d’Ors. Un altre català il·lustre, el set-centista Pere Serra i Postius, va escriure Prodigios y finezas de los Santos Ángeles hechos en el Principado de Catalunya (1726), i en aquesta obra donà notícia de l’àngel del Vendrell amb tota classe de senyals. Ho vaig proclamar en el pregó de la festa major d’aquesta vila pronunciat fa anys. Ho vaig fer cenyint-me al tema. Formalment l’acte fou sense aditaments superficials de cap classe, com són ara el de l’enutjós sopar que hom brinda tradicionalment  al pregoner, o d’altres, d’inoportuns o excessius que alteren  l’equilibri del moment. L’hora era bellíssima, car s’encenien els llums públics  contra la nocturna volta del cel. Es sentia el cant meravellós i inaudible de l´Àurea Picuda.

A la comarca hi ha, que jo sàpiga, dos pobles més amb àngels al cim del campanar: Masllorenç i Albinyana. El d’aquest darrer està ja una mica atrotinat car li ha caigut una cama i, em sembla que també una ala. L’erudit Manuel Bofarull ens diu que, al segle passat, sembla que el dia de Sant Simplici, una ventada torçà l’àngel que és fet amb planxes de coure, però en Francesc Badia, dit Cisquet Llauner, el va deixar com nou. Passaren els anys, vingué la guerra civil i l’àngel es veié envoltat per les flames. Ara ja no pot aguantar més, i el municipi pensa retirar-lo i substituir-lo per un de nou."

Perucho, Joan (1990). Els fantasmes de la calaixera. Barcelona: Columna.