La Riera de Mataró

La Riera és el carrer principal del Mataró barroc i ho és encara del Mataró actual. La Riera fou edificada de nova planta durant els segles XVII i XVIII.

Ajuntament o Casa de la Ciutat
L’edifici de l’Ajuntament respon a la reforma portada a terme el 1867 per Miquel Garriga i Roca sobre l’edifici antic de Jaume Vendrell construït el 1635, proporcionant-li una fesomia neoclàssica, amb moltes similituds amb l’Ajuntament de Barcelona.

Es tracta d’un edifici aïllat de planta baixa, dos pisos i golfes, amb frontons triangulars sobre els tres balcons principals i medallons de mataronins il·lustres a les llindes (Jaume Creus, per la religió; Antoni Puig i Blanch, per les lletres; i Damià Campeny per les arts); balustrades i coronament escultòric.

Flanquegen l'entrada dues fornícules amb estàtues que representen la prudència i la justícia, obra de Josep A. Santigosa (1879). El vestíbul és decorat amb pintures de Jordi Puiggalí, amb escenes de la història de la ciutat i el saló de sessions presenta un destacat enteixinat.

Can Fonrodona

L’edifici és coneix també com Can Aymar per les galeries comercials que hi ha entre les dues finques que composen el conjunt.  Els edificis, projectats per Jeroni Boada i Renter, mestre d'obres de la ciutat, a finals del segle XIX, disposen d'una façana decorada sota un estil historicista eclèctic. Els esgrafiats són d’estil arabesc que es combina amb uns rosetons simètrics a la part superior de la finca i amb elements neomedievals (guardapols de les finestres).

Can Carrau

Can Carrau és una obra noucentista de planta baixa i dos pisos. Les obertures combinen els arcs de mig punt i els arcs carpanells molt rebaixats. Destaca la balconada de ferro treballat sustentat per quatre grans cartel·les al primer pis. Al segon pis quatre finestres amb arcs de mig punt separats per fines columnes. Al cap d’amunt de l’edifici hi ha tres ulls de bou de forma ovalada i una cornisa amb dentells i acroteri. La façana presenta un estucat simulant carreus a la planta baixa i estucat llis a la resta. Cal destacar l’ornamentació de garlandes al primer pis.

Col·legi Valldemia

El Col·legi Valldemia és un edifici de grans dimensions d'estil neoclàssic (1855), que combina l'arrebossat amb els carreus en els arcs del porxo d'accés a l'interior de l'edifici, i la terra cuita en les balconades. L'edifici principal fou construït, en estil neoclàssic, per l'arquitecte Jeroni Boada i Renter i només constava de planta baixa i pis. L'any 1898 passà als germans Maristes. El 1911 va ser reformat i ampliat amb una segona planta per Josep Goday i Casals. L'any 1898 passà als germans Maristes.

El seu classicisme no rau tan sols en la utilització d'elements clàssics com el fris, capitells, columnes, etc., sinó en la disposició simètrica de la façana. Originàriament l'edifici era de planta baixa i un pis, obra de Jeroni Boada, amb l'afegit d'un segon pis fet per l'arquitecte mataroní J. Goday i Casals, en plena època noucentista. El conjunt ve acompanyat d'una masia de línies neoclàssiques molt interessant, restaurada.

Adossada a l'edifici principal, hi ha una capella sota l'advocació de la Verge de la Llum, patrona del col·legi. En un edifici annex modern, hi ha diversos allotjaments per l'ús de la Comunitat.

Finestral gòtic i Reixa de Can Cardoner
A Can Cardoner dos són els elements a destacar: el finestral gòtic geminat d’arcs conopials i columna truncada amb decoració escultòrica a l’arrencada i presenta també decoració escultòrica a l’ampit de la finestra i a les arrencades del guardapols o trencaaigües; i la reixa de ferro de la finestra de la planta baixa, que s'extralimita de l'espai que ocupa la finestra i s'expandeix sobre el mur, dissenyada per Josep Puig i Cadafalch i realitzada pel serraller mataroní March, que es caracteritza pel barroquisme ornamental: elements florals i geomètrics, línies sinuoses i ondulants entrellaçades, motius vegetals...

La Cadira de l'alcalde
Una cadira original de l’època, instal·lada l’abril de 2018 davant de l’Ateneu, l’antiga Escola Racionalista, equipament educatiu emblemàtic de la II República a Mataró, i foradada per cinc trets recorda l’afusellament de l’alcalde Josep Abril. L’obra de l’artista mataroní Perecoll recorda a l’edil de Mataró entre els anys 1931 i 1936, que va ser afusellat pel franquisme el 16 de març de 1939 al Camp de la Bota, amb quinze persones més.

L’any 2007 el Ple va aprovar la creació d’aquest monument dedicat a Josep Abril (1869-1939), que va ser alcalde de Mataró per ERC (1931-1934) i durant uns mesos el 1936, amb el govern del Front Popular. Es va negar a marxar a l’exili i va ser detingut al febrer de 1939. Després d’un judici militar sumaríssim sense cap mena de garantia, va ser condemnat a mort per haver donat suport al Batalló de la Mort o Centúria Malatesta i alegrar-se d’un assassinat que aquesta va cometre, fets que no es van poder comprovar.

La Presó
La façana de l’edifici de la Presó, que va deixar de tenir aquesta funció l’any 1967, presenta l'aspecte d'un casal fortificat més si tenim en compte que a la part baixa dels seus murs de pedra pren una forma atalussada. L’edifici respon a un criteri historicista seguint els cànons de les construccions medievals de caràcter civil, pròpies de la Mediterrània occidental, a la Baixa Edat Mitjana. El conjunt és composat per un cos semicircular (pati i cel·les) precedit per un altre de rectangular (dependències administratives). És obra de l’arquitecte Elies Rogent i Amat, que va tenir en compte les investigacions que s'havien dut a terme a Europa en matèria de centres penitenciaris, justificant-se així la construcció d'un semicercle per tenir la visió de totes les cel·les des del mig del pati.

Les formes rectes de la façana i els murs laterals són de maó vist amb grans finestres de mig punt amb dovelles i amb carreus als angles de la façana. En la part semicircular, les parets exteriors són de pedra irregular, alternant en alçada amb filades verticals i horitzontals de maons. L'estructura semicircular per la banda del pati, de maó vist, presenta una galeria d'arcs de mig punt a la planta baixa i finestres de la mateixa tipologia al pis.