Les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs ***

Conjunt dels tres edificis de calderes i xemeneies i de l'edifici de turbines de la Central Tèrmica de Sant Adrià de Besòs, més conegut com Les Tres Xemeneies de la Central Tèrmica del Besòs. El conjunt arquitectònic està compost per dues unitats constructives: els edificis de les Tres Xemeneies i la Sala de Turbines, annex a l'anterior. El conjunt té una superfície de 13.680m², dels quals la Sala de Turbines n’ocupa 5.715 m².

L'edifici estricte de les Tres Xemeneies està definit funcionalment per tres grups o conjunts que tenen la mateixa estructura i funcionament: es tracta de tres torres compostes per les bases on es situaven les tres calderes, amb les respectives xemeneies al damunt, alineades i iguals, tot i que la seva construcció correspon a tres fases diferents. A l'interior de l'espai de cada base s'ubicaven les tres calderes metàl·liques que produïen vapor, avui desaparegudes, que estaven suspeses des de la biga metàl·lica bastida a la part alta, que encara es conserva.

Cadascuna de les tres bases presenta una morfologia composta constituïda per dos porcions de cilindre laterals i un prisma rectangular central, rematat per un cub amb una gran obertura central, que sobresurt del pla de façana. A la part baixa hi havia la cambra de combustió o fogar. En el cub central, entre la caldera i les xemeneies, hi havia els respectius pre-escalfadors.

Tot el conjunt està bastit amb formigó armat vist sobre pilones de formigó construïdes mitjançant encofrat lliscant fins una fondària de 40 metres. L'espai de calderes amida 90 metres d'alçada. Sobre cada base es drecen les tres xemeneies, pròpiament dites, de 90 metres d'alçada, fins arribar als 180 metres. La boca de cada xemeneia és metàl·lica (acer) i fa 20 metres d'alçada. En total, el conjunt fa 200 metres d'alçada.

Aquesta espectacular alçada permet la visibilitat de la central des de gran distància, fins a formar part del panorama urbà de Sant Adrià de Besòs, Badalona i Barcelona. Al tractar-se de les torres més altes de la façana metropolitana de Barcelona, aquestes són visibles tant des del front marítim com des de punts elevats com les serres de Collserola i de Marina.

La torre més propera al riu Besós està una mica més separada que les altres dues, molt probablement perquè si s’hagués respectat la simetria, aquesta tercera torre hauria cegat en part la porta del moll de càrrega de la Sala de Turbines.

La sala de turbines adjacent a les Tres Xemeneies presenta 3 plantes més la planta -1. Entre la primera i la tercera planta, i de forma transversal, existeix un moll de càrrega. Aquest edifici allotjava els tres grups de turbina-alternador per a la producció d'energia elèctrica i els condensadors de vapor, corresponents a cada un dels tres grups termoelèctrics. Igualment, cada grup comptava amb el seu propi sistema de refrigeració, compost per tubs que connectaven cadascun amb l'aigua de mar.

Curiositats

Construïda pel Grup Copisa, l’any 1973 es posà en funcionament el primer grup, l'any següent el segon i l'any 1976 el tercer. Després de més de 30 anys en funcionament, FECSA-Endesa va acordar el trasllat de la central, i el març de 2008 va rebre l’autorització per traslladar-la i desmantellar les instal·lacions de la Central Tèrmica del Besós. El mateix 2008, l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va organitzar una consulta popular per a decidir si les Tres Xemeneies havien de seguir en peu, el que fou recolzat amb un 82%. Amb aquest resultat, es va comprometre a que la central seria conservada i convertida en un equipament. L'any 2010, Endesa va sol·licitar al Ministeri d'Indústria el permís per a tancar la central, que fou clausurada el 2011 i el 2012 va començar-ne el desmantellament.

Un dels darrers passos en el procés de desmantellament de la central va ser la retirada dels tubs de refrigeració que s'endinsaven mar endins per captar aigua. Durant les tasques prèvies de comprovació submarina, es va poder observar que les columnes i els pilars més antics, havien estat extensament colonitzats per diferents espècies. Tota aquesta zona és l'escull artificial que a partir del 2017 gestionen els ajuntaments de Badalona i Sant Adrià, gràcies a un conveni entre Endesa, els dos ajuntaments i el Consorci del Besòs, el qual permet tirar endavant un projecte per a la conservació dels fons marí, la millora de la biodiversitat i la promoció de l'educació ambiental.

Entre les espècies que es troben incrustades o viuen a les estructures existents hi ha algues brunes i calcàries, així com més de 500 espècies animals associades. S'hi poden trobar esponges, hidroïdeus, briozous, poliquets, antozous, crustacis com ara cirrípedes, i fins i tot colònies de tunicats. Com a fauna mòbil hi ha estrelles de mar, eriçons i estrelles de mar amb potes i gran diversitat de crustacis. S'han observat nombroses postes de mol·luscs, pops i sèpies. Pel que fa als peixos s'han observat escórpores, tords roquers, castanyoles, donzelles, momes, bavoses variades, orades, serrans, fadrins, tacons, i besucs, entre d'altres. Tanmateix, donada la importància d'aquesta zona per les aus, s'ha proposat deixar el bloc de formigó que constituïa el capçal dels tubs de refrigeració com una illa per a l'estada de les aus marines. De fet ja s'ha observat tant exemplars de gavina corsa com de corb marí emplomallat.