L’any 2019, Joan Yeguas Gassó ens informava en detall de la capella i del retaule que hi contenia. “Faust de Dalmases i Massot (Cervera, 1862 – València, 1938), era baró del Bullidor (municipi de Barbens), advocat i membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1904). L’any 2001, els hereus del llinatge MassotDalmases van cedir a l’Arxiu Nacional de Catalunya el seu fons documental, que es va catalogar amb força rapidesa. Dins aquest fons, hi ha un quadern amb el comptes per a la construcció i decoració d’una capella al nucli de Claret (municipi d’Oliola), d’on també eren senyors, entre els anys 1903 i 1907.
Actualment, la capella es troba en estat d’abandó, com la resta de la població de Claret. La porta es troba oberta i el panorama és dantesc. Es tracta d’un petit temple d’una nau de planta rectangular, feta en pedra, d’aspecte extern neogòtic: porta d’arc ogival apuntat, a sobre una finestra geminada també amb doble arc apuntat, i una cornisa amb una decoració de “triqueta” (que voreja la part superior de la façana, a mode de gablet, i circumda la paret lateral exterior). Malgrat això, dues voltes (una tram de creueria i l’absidal) semblen remetre a solucions gòtiques del segle XVI o primer terç de segle XVII (potser d’acord amb una inscripció que hi ha en un lateral: IHS / ANY 1640). Sobre la porta d’entrada hi ha una epigrafia que indica el promotor, la seva heràldica i la data: D. FAUST DALMASES Y DE MASSOT, BARO DEL BOLLIDOR / LA MANÀ CONSTRUIR L’ANY MCMIII / DEDICANTLA A LA BONA MEMORIA DE SOS AYMATS PARES.
El quadern indica que els pagaments s’iniciaren l’any 1903, però les tasques s’allargaren fins el 1907. A més, a l’agost del 1907, Faust de Dalmases demanava permís al bisbe d’Urgell, Joan Baptista Benlloch i Vivó, per a celebrar missa a la capella que havia construït en una finca de la seva propietat. Li va respondre un canonge, Joan Pujargimon i Camardons, dient que s’havia d’examinar el temple, per veure si s’adequava als requisits del dret canònic, i acte seguit es podia beneir. En la documentació d’arxiu apareix un dibuix de l’alçat de la capella, amb la informació que havia estat projectada l’any 1903. Ignorem l’arquitecte. Però a partir de l’abril del 1903 i fins el maig del 1907 hi ha diferents pagaments, que arriben fins a la suma total de 5.718’79 pessetes. Primer els jornals a un equip de paletes, encapçalats per Isidro Caba i el seu fill Josep. Després hi ha referències a calç, bigues, llates, teules, cordes, i altres materials. Un aspecte interessant és una factura de 140’75 pessetes, girada per la fàbrica de paviments hidràulics Butsems i Fradera, el 17 de maig de 1904. Apareix un traginer anomenat Pasqual Cunyat. També un harmònium per 165 pessetes (març de 1905); dues campanes adquirides a Barcelona per 175 pessetes, més un banc de rebedor neogòtic de noguera i quadres per 75 pessetes (març de 1907), roba litúrgica per oficiar, etc.
Curiositats
Una de les parts que va costar més diners fou la fàbrica d’un nou retaule. La documentació explicita que el 19 de novembre de 1903, l’escultor Dionís Renart i Garcia (Barcelona, 1878-1946) signava un rebut per “un retablito gótico con las imágenes de la virgen del Carmen, S. Joaquín y Sta. Ana”, per un preu de 1.500 pessetes; el 9 de gener de 1904 hi havia un segon rebut, per l’embalatge i enviament a l’estació del retaule, per 47 pessetes. Una obra que sense cap imatge podia pensar-se que seria d’escultura, però es conserva una fotografia a la premsa de l’època, i curiosament és una pintura neogòtica, descrita com “retablo proyectado y ejecutado por Dionisio Renart (...) una de las obras de este género que honran a su autor, puesto que así la estructura general, como la pintura, dorado y elementos decorativos, revelan el perfecto conocimiento de esta clase de producciones, inspirada en las de la mejor época”.
*foto**foto*
