El mas Llorenç pren el nom dels primers propietaris d’aquest mas que es troba al costat de l’església parroquial de San Cugat de Salt. Del conjunt, la torre és l'element més antic i es caracteritza pels seus elements defensius: un conjunt de 16 espitlleres de ballesta, de les quals se'n conserven 10. L'origen de la torre podria haver estat la defensa de pagesos i molins existents ja el segle XII. Es tracta d’una torre quadrangular, amb cantoneres carejades, El segle XVI la torre es va reformar i adaptar a les noves armes i també es va construir un petit reducte fortificat al costat. L'obra renaixentista basteix una escala de cargol que permet de vincular-la al mas i en minva el caràcter defensiu per ennoblir-la amb finestrals. A principis del segle XVII es va aixecar l'edifici annex a la torre. Fins el seu abandonament el darrer terç del segle XX, el mas va passar per diferents propietaris i masovers.
Sota la direcció de l'arquitecte Ramon Artal es va portar a terme la restauració i rehabilitació de l’edifici per fer-ne la seu del nou Museu de Recursos Hidràulics. El desembre de l'any 1996 s'inauguraren les primeres sales del Museu de l’Aigua, amb exposicions temàtiques dedicades a explicar el procés i l'evolució històrica, social i econòmica d'un territori a partir de l’element hídric. Finalment el 2007 el Museu es traslladà a les antigues instal·lacions de la fàbrica Coma Cros i actualment Mas Llorens acull l’Escola de Belles Arts.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
