Mata de Mataró

Mataró estava dividida en dos nuclis, Alarona i Mata. El topònim Mata apareix el 963.   Alarona (Mataró) era una petita vila rural medieval, estructurada a partir del segle X a l’entorn de la basílica de Santa Maria, sota el domini del senyors feudals del Castell de Mata. El lligam entre Mata i Mataró existí fins el 1424 que Mataró va passar a ser carrer de Barcelona per  decret del rei Alfons el Magnànim i va trencar amb el jou del feudalisme. El creixement de la població d’Alarona va propiciar i provocar aquesta desvinculació.

El veïnat de Mata guarda un interès especial ja que conserva uns edificis que permeten seguir l'evolució medieval del veïnat i de les pautes de poblament. Per una banda, tenim exemplificats, en l'apartat de l'arquitectura religiosa i en els temples de Sant Miquel i Sant Martí, el pas de l' arquitectura pre-romànica a la gòtica. Per altre banda, l'existència de les restes del castell de Mata al cim del turó d’Onofre Arnau permeten parlar del feudalisme i el sistema de repartiment jurisdiccional i territorial durant l' edat mitjana. El castell de Mata era el centre jurisdiccional d' un territori que abastava els nuclis de Mata, Valldeix, Traià, Mataró, Llavaneres, Sant Vicens i Caldes d'Estrac.