Mil·liari Romà a la Bisbal del Penedès ***

Un mil·liari o pedra mil·liar (procedent del llatí miliarium) és una columna cilíndrica, oval o paral·lelepípeda que es posava a la vora de les calçades romanes per assenyalar les distàncies cada milia passuum (mil passes dobles romanes o milla romana) que equivaldria a una distància d'uns 1.481 metres aproximadament.

Acostumava a ser de pedra, amb una base cúbica o quadrada i mesurava entre 2 i 4 m d'alçada, amb un diàmetre de 50 a 80 cm. Normalment portaven una inscripció que indicava: El títol complet de l'emperador sota el mandat de qui es construïa o modificava la calçada, la distància fins a Roma o la localitat més important de la via, amb els noms dels llocs per on passava, el nom del governador o de la unitat militar responsable de les obres i el nom de l'emperador a qui anava dedicada la calçada i l'expressió refecit o reparavit si es tractava d'una obra de manteniment de la via.

El mil·liari situat en un extrem de la plaça Onze de Setembre de La Bisbal del Penedès en realitat és el Mil·liari del Vendrell que fou descobert el 1947 per Joan Solé Queralt a l’anomenat Camí de la França, a pocs quilòmetres de la carretera de Tarragona, dos quilòmetres al sud de la localitat del Vendrell, en una propietat seva anomenada la Devesa dins el terme de Sant Vicenç de Calders.

Aquesta columna mil·liària de la Via Augusta, estudiada per primera vegada per Pere Giró, estava ubicada molt a prop de la mansio (àrea de serveis de les vies romanes) Palfuriana (citada als vasos de Vicarello a 13 milles de Tarragona i a l’itinerari d’Antoní a 17 milles), que caldria situar prop de l’Arc de Berà.

Es tracta d’un bloc de pedra monolític amb 2,22 m d’alçada per 60 cm de diàmetre, de base quadrada.  El seu estat deteriorament per l’erosió fa difícil saber si en origen tingué inscripció o fou un mil·liari anepígraf i també dificulta la seva datació.

El mil·liari fou traslladat a La Bisbal del Penedès pel seu descobridor, Joan Solé Queralt, a la seva vila nadiua quan n’era l’alcalde, a la vegada que Comissari d’Excavacions de Tarragona i ferm defensor que la Via Augusta passava pel seu poble.