Mirador de la desembocadura del riu Besòs a Sant Adrià de Besòs ***

Els darrers 450 m del riu Besòs tenen una situació estratègica. Aquesta zona es troba dins la ruta dels ocells migratoris que segueixen la línia de costa i fa la funció de corredor biològic natural entre el front litoral i l'interior del territori.

Les accions principals que s'han dut a terme en el projecte de restauració mediambiental de la desembocadura han estat: l’extracció de les acumulacions de terres per suavitzar el relleu, mantenint les barres de sorra que es formen al litoral; la creació d'una llacuna propera a la desembocadura que s'alimenta amb aigua freàtica; i l’estabilització de la llera mitjançant plantacions d'halòfits i arbusts propis d'aquests ecosistemes.

L'Ajuntament de Sant Adrià, conscient de les dimensions reduïdes d'aquest espai recuperat i del seu alt valor biològic i paisatgístic, ha planificat que aquest espai no sigui accessible pels ciutadans. Malgrat aquesta restricció de l'ús públic, els miradors de la desembocadura són nombrosos: Parc del Litoral, Parc de la Pau i Pont de Maristany.

La desembocadura constitueix un gran mirador dels moviments migratoris de moltes aus que segueixen la línia de costa i troben aquí una zona de parada de repòs i alimentació (gavines, corbs marins..). La vegetació d'aquesta zona també és peculiar. La desembocadura també té la funció de connectar el front litoral amb l'interior del territori.

Els peixos són un altre grup de vertebrats que utilitzen La desembocadura com a porta d'entrada al riu Besòs. Les petites angules (Anguilla anguilla) que venen del mar dels Sargassos penetren a les aigües del Besòs i les remunten per alimentar-se i créixer, i un cop adultes (anguiles), retornar al mar per reproduir-se. Una altre espècie característica són les llises llobarreres que viuen a la zona pelàgica, però fan migracions estacionals entre la zona marina del litoral i les llacunes o estuaris d'aigua dolça o salabrosa.