Mirador de la muntanya del Pi de Santa Margarida de Montbui ***

Excepcional mirador des del qual podem observar tant el nucli urbà del municipi de Santa Margarida de Montbui com d’Igualada i del riu Anoia.

En aquesta muntanya, també coneguda com de Puiggrós, es va construir l’any 1837 una torre fortificada (Fort del Pi) per a la defensa d’Igualada durant les guerres carlistes; dominava tot el pas del riu Anoia i l’accés a Igualada des del sud. Tenia forma circular, estava coronada de troneres i estava dotada d’artilleria. El 29 d’abril de 1872, en el decurs de la Tercera Guerra Carlista, van entrar a Igualada diversos grups comandats pel general Joan Castells. El 17 de juliol de 1873 la ciutat fou atacada de nou per uns 2.200 carlins de diverses partides de Francesc Savalls, baró de Vidrà, del Nas Ratat, de Rafael Tristany i un batalló de Zuaus Pontificis dirigit per Ignasi Wils. Van entrar pel portal d’Òdena i van ocupar la ciutat després d’haver patit prop de 400 baixes. Malgrat que després de l’experiència de l’any anterior s’havien reforçat els forts de Sant Magí i aquest mateix de la muntanya del Pi, dotant-los d’artilleria, no es va impedir que el dia 18 de juliol entressin triomfants a la ciutat, el mateix Alfons Carles de Borbó germà del pretendent Carles i la seva esposa, Maria de las Nieves. Actualment la torre està enderrocada i s’observa únicament el basament.

Escampats pel turó es podem constatar diversos testimonis de trinxeres i alguna estructura defensiva de la guerra civil espanyola.

Curiositats

Després de la mort del rei Ferran VII, i per decidir el seu successor, es van enfrontar els absolutistes o carlistes, partidaris del seu germà, l’infant Carles Maria Isidre de Borbó -Carles V pels carlins- i els liberals, al voltant d’Isabel, filla del rei Ferran i de Maria Cristina, aleshores regent i reina governadora durant la minoria d’edat de la futura Isabel II; els seus partidaris foren coneguts per això com a cristins. La primera guerra carlista es va produir entre 1833 i 1840 i es va cenèixer com la guerra dels Set Anys. La segona, citada com dels Matiners, va tenir lloc entre 1846 i 1849 i, la tercera i definitiva, fou entre 1872 i 1876.