Monestir de Cellers ***

L’extraordinari conjunt benedictí del monestir de Cellers , dedicat als sants Celoni i Ermenter , actualment convertit en santuari, es compon de l’església i diferents dependències amb dos patis closos a ponent de l’església.

La part més notable és l’església, de planta centralitzada , concebuda tradicionalment com un edifici d’una nau amb una capçalera trevolada a llevant composta per tres absis, un a cada cara del quadrat excepte en una, on es troba la façana. L’absis central és molt elevat per sobre del paviment dels altres dos, ja que sota seu hi ha una cripta d’accés frontal, coberta amb volta d’aresta que arrenca de sis mitges columnes adossades a les parets i de quatre columnes exemptes, amb els capitells esculpits amb motius vegetals i caps monstruosos.

En l'espai central s'alça una cúpula sobre quatre petxines , que exteriorment es transforma en un volum quadrat amb teulada a quatre vessants. A la façana principal es troba la porta d'entrada que és d'arc de mig punt decorada amb dues columnes amb el capitell esculpit que aguanten una cornisa, la de un costat decorada amb temes vegetals i l'altre amb creus dins d'un cercle, on es recolza un guardapols, motllurat i decorat amb flors i mitges esferes, i, més a l'interior, una arquivolta. A la part superior de la façana hi ha un campanar d'espadanya de dos ulls, amb només una campana.

L’espai comprès entre les quatre columnes centrals de la cripta presenta un paviment molt remogut que podria ser la base d’un altra original o d’alguna estructura inclosa dins de la tipologia d’un martyrium –lloc on és enterrat un màrtir-, fet que iniciaria una altra hipòtesi de la planta de l’església que no correspondria a una capçalera trevolada sinó a una planta central quadrada amb exedres d’un edifici molt més antic destinat al culte i no a la celebració eucarística de cronologia possiblement paleocristiana, que per aquest motiu no disposaria de nau.

Aquesta hipòtesi estaria vinculada a la tradició que parla de Cellers com un lloc de cel·les o nuclis eremítics que protegien les relíquies dels màrtirs Sant Celoni i Sant Ermenter, morts sota la persecució de Dioclecià al segle III, i que amb tota seguretat reposarien en aquest indret abans de traslladar-se a Sant Miquel de Cardona. Posteriorment al damunt d’aquest edifici primitiu es bastí l’actual església datada a final del segle XII o inici del segle XIII.

En un dels elements de ferro de la porta d’entrada principal podem llegir: “Hessent prior Miquel Holiva 1760” fet que constata com al segle XVIII aquest recinte va viure una important revifalla que va permetre incorporar elements constructius nous, que encara avui es poden diferenciar.