Montbrió de la Marca va ser municipi independent, juntament amb Vallverd, fins l'any 1972 i el seu nom fa referència a que fou zona de frontera entre la Catalunya Vella i els territoris sarraïns. El lloc està documentat des de l'any 1073. Estava dominat per un castell, situat al cim el turó on hi ha les cases del poble, i del qual no n'ha restat cap vestigi. Durant els segles XII i XIII els seus senyors eren els Puigverd, dels quals va passar a l'orde del Temple i, extingida aquesta, a la de l'Hospital, fins a l'extinció de les senyories.
A la part alta del poble s’alça l’església de Sant Llorenç, documentada des de l'any 1194. L'edifici va ser construït en l'època de transició del romànic al gòtic, però l'obra actual és bàsicament barroca.
Consta d'una nau coberta amb volta de canó apuntada, capelles laterals, absis poligonal i llanterna. La façana s'obre amb portal adovellat d'arc rebaixat i és coronada amb una espadanya de dos ulls. L'any 1936 va ser incendiada i es va perdre un retaule de fusta de 1537.
És un poblet petit que es desenvolupà durant els segles XVIII i XIX i que es va anar despoblant al llarg del XX. Conserva alguns carrerons estrets i costeruts coberts amb un embigat de fusta.
