El 5 de maig de 2017 (data commemorativa del 72è aniversari de l'alliberament del camp de Mauthausen), Palamós va organitzar un acte d’homenatge, al cementiri de sant Joan de Palamós, als nou palamosins que van ser deportats als camps de concentració nazis durant la II Guerra Mundial: Josep Ballesta Pelegrí (alliberat), Llibert Felip Risech (mort al camp de Gusen), Lluís Ferrer Matas (deportat a Buchenwald, es desconeix si va sobreviure), Pere Homs Vilanova (mort al camp de Gusen), Joaquim Mas Pons (mort al camp de Gusen), Martí Noguer Maria (mort al camp de Gusen), Joan Pagès Moret (alliberat), Jaume Soler Juanals (mort al camp de Mauthausen), i Arcadi Sureda Rost (alliberat). Durant l’acte es va descobrir una escultura al·legòrica, obra de l'artista palamosina, Tània Font, per recordar així els veïns de Palamós que van haver de patir la privacitat de llibertat amb condicions extremes de vida en aquests camps, en un acte que tingué com a objectiu reivindicar el dret a la memòria, el reconeixement a aquestes víctimes i, sobretot, a la defensa incondicional del valor de la llibertat.
El monument consta de una planxa de ferro a manera de paret que separa dues figures, a una banda un home i a l’altra una nena, simbolitzant la separació de pares i fills que van suposar les deportacions als camps de concentració. A la banda de l’home podem llegir unes paraules del testimoni d’un dels palamosins deportats, Joan Pagés Moret: “UN HOME/QUE HA RESISTIT LA DEPORTACIÓ (...)/RESISTÍ NO PER LA SEVA FORÇA FÍSICA,/SINÓ PER LA SEVA MORAL./PERQUÈ, QUAN ENTRAREN,/EREN JA CANDIDATS A LA MORT.”. A l’altra banda el testimoni són unes paraules de Neus Català Pallejà, penúltima supervivent catalana viva del camp de concentració nazi de Ravensbrück: “VULL VEURE-HO TOT./VEURE PER PODER-HO EXPLICAR./EXPLICAR A TOTHOM/EL QUE ELS MEUS ULLS HAN VIST./PERQUÈ ÉS UN DEURE.”
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
