Monument a l'Estany a Vila-sana

L’estany de Vila-sana fou el resultat de les condicions geològiques d'aquests terrenys: la presència i aflorament d'aigua en un fons impermeable provocà que la poca aigua que hi arribava s'hi acumulés sense possibilitat de drenatge lateral.

Amb la construcció del canal d'Urgell (1861) i la consegüent aportació d'aigües del riu Segre a la Plana d'Urgell, l'antiga cubeta esdevingué receptora de desguassos de regs de conreu de la mateixa cubeta i d'altres zones circumdants. Aquest fet va comportar un gran augment de l'estany, que es va convertir en un dels més grans de la Catalunya interior amb 135ha de superfície i amb unes dimensions màximes de 2500 metres de llargada, 800 metres d'amplada i una profunditat de 3,8 metres.

El monument als pescadors de l’estany de Vila-sana, una barca amb dues figures, un home i un gos fets amb filat, és un homenatge a una de les activitats que es desenvoluparen a l’estany com era la pesca, que hi era molt abundant, sobre tot la de l’anguila, molt apreciada culinàriament. Era molt característica la pesca de l'anguila a Ca l'Aragonès, situat al punt on hi havia la sortida d'aigües de l'estany, ja que per un sistema de reixes se n'hi atrapava gran quantitat.

Aquesta i d’altres activitats, com la cacera, van desaparèixer l'any 1950 amb la dessecació de l’estany, argumentada pel règim per la insalubritat del lloc. Un espai que fins aquell moment abastia de pesca els mercats de l’entorn es convertí en camps de conreu. I no fou fins el 2002 que fou possible l'execució de les tasques de recuperació de l'estany, que actualment compta amb una superfície de 126 ha, una profunditat màxima de 3,5 m i un perímetre total de 5798 m., amb aigües que provenen del canal, desguassant per l'extrem oest envers un afluent del riu Corb.

Però si a l’antic estany es pescaven milers d’anguiles per a la seva comercialització, actualment els hi costa molt remuntar el riu des del delta de l’Ebre per culpa de les represes.