El recinte emmurallat de Tossa de Mar, amb un perímetre d'uns 300 metres, fou construït entre els segles XII i XIV, com a defensa enfront de la pirateria, conservant gairebé la totalitat del perímetre original amb merlets rectangulars, mènsules i espitlleres als angles, i amb set torres de planta circular atalussada i cos cilíndric.
Del recinte cal destacar tres grans torres cilíndriques anomenades des Codolar o de l'Homenatge (al costat del que va ser el Palau del Batlle i que actualment acull el museu municipal), de ses Hores o del Rellotge (al costat del portal d'entrada a la vila) i d'en Joanàs (gairebé damunt el mar). D'època romànica són les sageteres de la muralla i el parament amb pedres poc desbastades, mentre que la resta del recinte murallat pertany al segle XIV quan es va reconstruir. Aquestes torres devien tenir tres pisos amb cobertes de volta de pedra, i l'accés al seu interior es feia a través d'una porta des del camí de ronda.
Presidia a la part més alta aquest recinte el castell defensant la vila dels atacs per terra i per mar. Per la banda de migdia gaudia d’un penya-segat com a defensa natural. El castell va ser fundat l'any 1186 mitjançant una carta de poblament de l’abat Ramon de Berga, de Santa Maria de Ripoll que preveia la construcció d'un recinte fortificat (castellum) al lloc dit "mont Guardí", on segurament, hi devia haver una torre de guaita més antiga. Segons consta en una reial cèdula de 1784, el castell ja existia o s'estava construint el 1189.
Tres personatges s’ocupaven de la administració del castell: un "castlà" que vivia al castell i dos batlles, un dedicat a l'administració de la justícia i l'altre, de sac, que es dedicava a recollir les imposicions senyorials. Gràcies a l'inventari dels béns (1606) de Pere Riera, batlle natural i sac de Tossa sabem que a la planta baixa hi havia la sala d'entrada amb armes blanques i de foc., la més important del castell. Seguia la cuina, el graner, l'estable, el celler i una cambra amb una llar de foc. Al primer pis quatre cambres, de les quals una nova i una altra situada damunt l'estable i un rebost,. Al terrat dues cambres més. Era, doncs, un edifici de dimensions reduïdes. Exteriorment només se sap que hi havia una torre i una finestra sobre el portal d'entrada. Al seu interior només s'hi podia accedir per mitjà d'un pont que salvava un fossat de protecció.
El castell situat al cim del mont Guardí va sofrir, en el transcurs dels segles, reformes, restauracions i moment d'abandó. D’aquest castell pràcticament no en resten vestigis.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
