Els seus carrers antics i els portals inveterats mantenen el regust d’antigor que sembla que ens volen transmetre les antigues vinculacions de l’indret al Temple i a la comanda hospitalera de Sant Joan de Jerusalem.
El lloc d’Albió el trobem documentat des de l’any 1075, quan un tal Guillem, fill de Mir, va donar a la seva muller de nom Ermengarda, la meitat d’un alou que posseïa per aprisió i donació, que estava situat dins del terme del castell d’Albió, concretament en el lloc denominat Val Dalfez.
L’any 1170 Berenguer de Montargull, poc abans d’ingressar a l’ordre del Temple, va llegar el lloc d’Albió al citat ordre. Poc a poc les donacions de béns d’Albió que efectuaren diversos personatges, van fer que el templers es convertiren en senyors del lloc d’Albió. Fins i tot Berenguera de Llorac va cedir l’any 1237, la pròpia fortalesa d’Albió. Amb la dissolució de l’ordre templera l’any 1317, va passar al domini dels hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, a l’igual que va passar amb totes les possessions que tenien a la resta de Catalunya. Concretament l’Albió restà dins la comanda de Vallfogona de Riucorb, malgrat els intents de la família Minguella, castlans del castell d'Albió, de separar-se del control dels comanadors de Vallfogona.
De tota manera fins el 1380 quan l’infant Joan, futur Joan I, va vendre al gran prior de Catalunya, Guillem de Guimerà, la jurisdicció alta i baixa, civil i criminal de l’Albió, la casa reial catalana va mantenir encara la jurisdicció reial sobre l’indret.
Finalment els hospitalers van mantenir el domini sobre l’Albió fins a la finalització de les senyories de l’antic règim.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències