El nucli històric d’Almatret s'agrupa entorn d’un eix amb una plaça, a cada costat, on van a parar els carrers, paral·lela o perpendicularment. Els exemples més antics d’arquitectures conservades a Almatret són de quan la vila estava en mans de la senyoria dels Montcada, comtes d’Aitona i senyors de Seròs., llinatge integrat després a la poderosa casa dels ducs de Medinaceli. El nucli, doncs, és una amalgama d’estructures i elements que abasten entre els segles XVI i l’actual.
La Font en homenatge de l’arribada de l’aigua recorda la portada d’aigües a la població. Damunt la font pròpiament dita s’alça una escultura femenina que porta al braç esquerra una gerra d’aigua.
Sala de dimensions reduïdes, obrada amb pedra picada, amb una sola obertura per on s'entra i que es feia servir com a presó. La volta és de mig punt. La porta te la llinda d'una peça, amb un gran escut amb les armes dels Montcada. Conserva la porta de fusta amb el seu gran forrellat.
Del segle XIX és l’edifici de l’Ajuntament d’Almatret, presidit per l’escut municipal fet el 1986 per Antoni Mur. En una de les llindess podem llegir CASA DE LA VILA, mentre que ena altra hi ha inscrita la data en què es va bastir CONSTRUIDA EN MDCCCLXIV (1864)
La Torre, Casa-Torre del Comte o Casa de la Torre és una casa forta al nucli d'Almatret. Es tracta d’una casa entre mitgeres que consta de planta baixa, un pis i golfes. A la planta baixa s'obre una porta d'arc adovellat amb un escut. Al primer pis hi ha tres obertures amb un petit balcó gairebé sense ràfec i a les golfes es pot veure una galeria formada per dos grans obertures d'arc rebaixat. L'interior està fet de nou. Aquesta casa era propietat del marquès d’Aitona. El primer marquès fou Francesc de Montcada i de Cardona, que morí el 1594. L’any 1728 la casa pertanyia a Batiste Arbone com es pot llegir a l’escut de la façana.
La Casa Vilà també es coneix com Cal Miquel Viladrich. El primer apel·latiu respon a la família propietària d’aquest habitatge al segle XVIII com es llegeix a la llinda JUAN VILA AÑO 1791. El segon apel·latiu es degut a que va ser la casa del pintor Miquel Viladric. Es tracta d’una casa entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, de tipologia tradicional. Presenta una façana simètrica amb llindes i cèrcols de pedra i ràfecs ben acabats.
La Casa Jacinto, una casa entre mitgeres, de planta baixa, pis i golfes, ve marcada per la simetria i ritme constant que li confereixen les seves obertures. Les baranes dels balcons, de ferro colat, responen a característiques de l’eclecticisme propi de finals del segle XIX. Un escut sobre la porta ens diu que A. MUR F(ECIT) i R(ESTAURADA) 1993. Per tant l’arquitecte fou el mateix que bastí l’edifici de l’Ajuntament.
El nostre descobriment del nucli antic d’aquesta vila passa per les múltiples dovelles amb dates, símbols, inicials i noms d’almatretans que han volgut deixar testimoni seu i de la seva època. Dates com 1581, 1586, 1804, 1864 o testimonis més complerts com el de JOSEPH JOVE Y MIRO AÑ 1781 o el de CASA DE FRAN(CISCO) ARBONÉS Y ARESTE AÑ DE 1762.
