Nucli històric de Camallera ***

El nucli històric de Camallera es desenvolupa a l’entorn de dos grans casals (Can Feliu i Can Ferrer Pagès) i l’església parroquial de Sant Bartomeu.

Can Feliu, mencionat ja l’any 1319, és un gran edifici format per dos cossos adossats, amb un gran jardí posterior. El cos de ponent (edifici original) està distribuït en planta baixa i pis, mentre que el sector de llevant és de planta baixa i dos pisos. Les obertures de la façana principal són rectangulars i estan emmarcades amb carreus ben escairats i amb les llindes planes. En canvi, les de la façana septentrional són rectangulars, amb la llinda sostinguda per impostes. Es poden distingir dos moments de construcció clarament diferenciats: el sector de ponent, datat al segle XVI, i el de llevant del segle XVIII. El sector més modern (part septentrional presenta una torre de planta quadrada amb el coronament emmerletat, bastida entre els segles XVIII i XIX. A l’interior d’aquest sector s'hi conserven pintures murals del segle XIX.

De la façana principal destaca el portal d'accés a l'interior, d'arc rebaixat, i damunt seu, un gran finestral amb sortida a un balcó exempt, amb la llinda decorada amb l'escut de la casa. Es tracta d'un emblema ovalat, emmarcat per una branca de palmera i una altra d'olivera, amb la figura d'un personatge cavalcant un peix, i coronat per un casc ornat amb plomatges disposat de perfil.

Can Ferrer Pagès o Can Ribot (l’any 1953 l'arquitecte Joan Maria Ribot va dirigir les obres de remodelació que han configurat l'aspecte actual de l'edifici)  és una de les grans cases pairals de Camallera. La construcció d'aquest casal data dels segles XVII-XVIII (en una llinda de la planta noble apareix la data del 1638, i en una finestra de la planta baixa el 1715).

Es tracta d’un gran edifici aïllat de planta en forma de L, envoltat d'un gran jardí per la banda de tramuntana i de llevant. El cos principal presenta la coberta de dues vessants disposada a diferent nivell i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal és el resultat d'una remodelació que imita els paraments de carreus regulars dels palaus renaixentistes.

A la planta baixa hi ha un gran portal central adovellat d'arc de mig punt i als costats, dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus desbastats. Al primer pis s'obren tres finestres rectangulars amb l'emmarcament motllurat i guardapols superior. L'obertura central presenta l'ampit i un voladís superior sostinguts amb mènsules estriades, i damunt seu hi ha un escut heràldic.

A la cantonada de llevant hi ha una finestra balconera doble rectangular, separada per una columna estriada amb capitell corinti. Les finestres de la segona planta, tot i que restituïdes, presenten la llinda plana decorada i sostinguda amb permòdols ornamentats. La façana està rematada amb un ràfec pintat de color blanc, amb els motius ornamentals en vermell, creat l'any 1953 a imitació dels ràfecs originals de la  zona al segle XVIII.

La façana de llevant, encarada al jardí privat, presenta les obertures rectangulars originals, força més senzilles. La façana de ponent presenta un cos rectangular adossat d'una sola planta, amb terrassa superior a la que s'accedeix des del primer pis de l'edifici. Destaquen els dos portals originals de la façana principal, un de rectangular i l'altre de llinda plana sostinguda amb permòdols, ambdós emmarcats en pedra.

A la planta baixa (on es conserva la premsa i la bodega), a peu de carrer, hi ha un gran portal d'arc de mig punt adovellat. Majoritàriament, la construcció està arrebossada i pintada, exceptuant la façana del cos principal, bastida amb carreus ben escairats disposats en filades.

La capella de Sant Sebastià, ermita construïda el segle XVI sota l’advocació d’aquest sant protector contra la pesta,  és un petit edifici d'una sola nau amb absis semicircular orientat a llevant. La nau és coberta amb volta de canó mentre l’absis amb volta de quart d’esfera. Als murs laterals no hi ha cap obertura, mentre que la capçalera presenta dues finestres rectangulars d'un sol vessant. La façana presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat i una petita obertura circular a la part superior, amb la data gravada del 1565, tot i que força degradada. La façana està rematada amb un petit campanar de cadireta d'arc rebaixat, amb coberta de dues aigües.

Pel seu nucli trobem elements dispersos que acaben de proporcionar personalitat a aquest petit poble empordanès: alguns portals de cases, algun element escultòric i diferents llindes que ens aporten testimonis del moment històric de les seves construccions, de les creences de la seva gent i datacions i noms propis dels seus habitants.

La font del Carrer del Mig, davant de l'Ajuntament i la plaça de la Vila, és un conjunt força restituït format per la font, un pou i un bassi de pedra de planta rectangular, que recull l'aigua mitjançant una pica de pedra també restituïda. El pou està format per un petit cos de perfil semicircular per la banda posterior, coronat amb un frontó triangular on es pot apreciar una placa commemorativa de la inauguració de l'obra: "R. IMBERT PUIGFERRER CONSTRUCTOR FIGUERAS 1927". L'obertura és rectangular i està enreixada, amb el parament arrebossat. A l'interior, el pou és circular i està bastit amb maons disposats a pla.