Múltiples elements al llarg de la història van conformant la fesomia d’un poble. Unes vegades són arquitectures, d’altres elements de la seva activitat i fins i tot petits elements dispersos pel seu territori que ens aporten petites notes i/o pizellades de la seva seva gent, de la seva economia, de les seves activitats... Amb els dos elements que us mostrem queda palés el caracter rural del municipi de Gaià.
Cobert d'una antiga casa de pagès que estava situada a l'altre costat de l'era del Prat, al nucli de Gaià. Concretament, al sud de l'era. Juntament amb un altre cobert, és l'únic testimoni d'un grup de cases que hi havia en aquest sector.
Enfront del cobert hi ha una era enrajolada, que es va construir en una reforma recent. Al seu voltant hi trobem elements com corrons, la pica d’una premsa i fins i tot una àncora.
Consisteix en una petita edificació de planta rectangular, d'una sola planta. Els murs són de maçoneria i la coberta a doble vessant. A la façana est té una porta, emmarcada amb llinda i brancals de pedra. Queda aixoplugada sota un porxo força ampli, que encabeix diferents elements de la transformació agrícola (maquinària, cargols de premsa...).
El Prat o Cal Prat, emplaçada al costat de l’església parroquial i de l’Ajuntament, és una masia d’origen baix medieval. A l'arxiu de Cal Prat hi ha documents que fan referència als tributs que pagava el mas així com les diverses compres d'aquest. Hi ha documents que daten del segle XV. En el fogatge de 1553 hi surt en Joan Prat que fou possiblement un dels primers propietaris.
En els darrers anys l'Ajuntament ha iniciat un procés per crear-hi un centre d'interpretació dedicat al món rural. En aquests moments s'hi executen les obres de rehabilitació, que impliquen una reforma substancial de l'edifici i un replantejament dels espais. El projecte va a càrrec de l'arquitecte manresà Pere Santamaria. L'edifici és de planta rectangular (amb planta baixa més dos pisos) i té coberts adossats a l'angle nord-oest i un altre de petit al nord-est. Finalment, el segon pis s'ha sobrealçat en l'actual reforma i es dotarà d'un espai diàfan, amb àmplies obertures a les parets, que acollirà una part substancial del muntatge museogràfic.
La façana del cos residencial es distribueix en dos eixos d’obertures. El portal és adovellat i situat a l'eix dret. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Els murs són de maçoneria i conserven el semi-arrebossat tradicional. En la resta de façanes gairebé no s'hi observen finestres. A la façana posterior s'hi construeix una àmplia estructura de ferro i vidre que acollirà les escales i ascensor del centre d’interpretació.
La casa ha estat aixecada en diverses fases, les quals són difícilment identificables a partir de l'aspecte actual. Tan sols es pot dir que l'obra principal sembla majoritàriament del segle XVII (1635 a la llinda del portal principal, decorada amb símbols del Sagrat Cor, IHS i altres de curiosos) i tal vegada del XVIII (1747 segons la dovella central del portal), i que a mitjans del segle XIX es devia sobrealçar la casa amb un segon pis (1847 a la llinda superior de la façana principal).
A l'interior de l'edifici la planta baixa conserva la seva tipologia tradicional, amb dues tines rectangulars a la banda nord que desembocaven als cellers. També hi ha diversos estables amb menjadores i una pica d'oli. A la primera planta es conserva l'àmplia sala i, a migdia, una llar de foc que estava situada al costat de la cuina i d'una cisterna.
