Nucli històric de la Roca del Vallès

Passejar pel nucli de la Roca del Vallès és fer-ho per la seva història. L’ull observador trobarà múltiples aspectes, edificis , detalls arquitectònics... dignes de contemplar, d’admirar, d’intentar copsar-ne la seva història, una història d’elements individuals que escriuen la història de tot un municipi.

Cal Mates és un d’aquests exemples a què fèiem referència.Casa cantonera de planta irregular formada per tres cossos adossats amb un petit pati davanter delimitat per una tanca. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Al pis hi ha una única finestra rectangular amb brancals de pedra escairats. Al seu costat destaca un rellotge de sol ovalat i datat l'any 1803. Tot i la data del rellotge de sol, l'edifici és de construcció anterior.

L’atenta mirada del visitant descobrirà mil i un detalls que s’amaguen a l’arquitectura de les seves cases, com la finestra coronella de Cal Cafeter amb llinda d'arquets trilobulats i columneta central, amb les impostes i el capitell decorats amb rosetes i bastida amb pedra sorrenca, d’estil gòtic, encastada en un edifici de mitjans del segle XVII, que indicaria el seu reaprofitament, o la llinda plana monolítica gravada amb una creu llatina i la data de 1680 d’una de les finestres de Cal Moixó/Muixó.

Una altra data -1661- i un altre rellotge de sol copsen la nostra mirada. En aquest cas és el rellotge de sol, ubicat a l’extrem de llevant del Molí de la Roca, amb un dístic que diu: Qui te sol, què més vol? La planta baixa manté l'estructura medieval i bona part del mecanisme del molí, les moles i la càbria per alçar-les. L'antiga bassa, ubicada a la part posterior de la construcció, ha estat arranjada i transformada en l'actual Parc de la Bassa del Molí, inaugurat l'any 2010. Fins l'any 2007, la sèquia o rec encara estava en ús.

Durant el temps que el Castell de la Roca va estar abandonat, entre mitjans del segle XVII i fins al segle XX, els seus materials foren espoliats i s'utilitzaren en la construcció de les cases del poble. Un exemple d’aquesta reutilització de materials constructius el trobem a la casa unifamiliar del carrer de l’Església núm. 13, una casa de mitjan segle XVII, on trobem una finestra coronella o geminada, d’arquets trilobulats, de característiques gòtiques, el mateix que succeeix amb la finestra triforada de la casa de Can Roc al núm. 9 de la plaça de la Vila, una casa entre mitgeres, amb  teulada a dues aigües, aiguavés a façana, i ràfec a la catalana.