Ramon Miró Bernat, Josep Gallart i Fernàndez i Isidre Piñol Cerro realitzen un estudi molt interessant de la "Descripción sucinta Histórico-topogràfica del termino y villa del Albi, Corregimiento y Arzobispado de Tarragona", feta per Ramon Solà, cirurgià del Real Col·legi de Cirurgia de Barcelona, domiciliat a l’Albi i escrita el 1825, editada en les actes de la VIII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de l’any 2011.
Així podem conèixer que en el decurs del primer terç del segle XIX “En el centre del nucli urbà hi ha la plaça porxada, i a la seva part inferior, al costat de ponent, un abeurador per a ús d'animals amb una aixeta que subministra aigua, provinent de la partida dels Diumenges. En l'extrem d’aquest abeurador hi ha un pou bastant profund, del qual es treu aigua quan la de l’aixeta escasseja. Aquest abeurador és el que es conserva actualment davant l’Ajuntament. Aquesta plaça porxada, actual plaça de la Vellesa, seria fruit del creixement que experimentà la vila al segle XIV i la seva forma i concepció s’atribueix a una planificació de l’espai per donar resposta a l’activitat social i mercantil de la població.”
Segons el mateix Ramon Solà, al primer terç del segle XIX: “Les cases eren bastant consistents, espaioses i netes; les més antigues eren fetes de tàpia i sostingudes per grans arcs; les noves es construeixen de pedra i fang, arrebossades amb guix i argamassa, les quals són suficientment sòlides i belles. Aquestes tècniques les trobem, amb poques variacions, en la majoria de cases d’aquella època dels pobles de la plana occidental catalana, on els materials que s’utilitzava per a la construcció eren aquells que es tenien més a l’abast i amb més abundància.”
Del nucli històric destaca especialment el carrer Major, possiblement sorgit arran de l'ampliació de la vila closa medieval. Són molt identificatives les porxades singularment estretes.
Una passejada pel nucli històric mereix que alcem la mirada i gaudim de la gran quantitat de llindes i dovelles centrals de les portalades, esculpides amb dates i noms familiars, símbols heràldics, religiosos o d'activitats menestrals.
