A les Preses s’hi respira la pau de les poblacions rurals. L’església de Sant Pere, amb dos cloquers amb ceràmica, despunten de la resta d’edificis que li fan avinguda pel carrer Major. Conserva l’enyorança del passat, mentre que les noves urbanitzacions enriqueixen la imatge de benestar i tranquil·litat, sinònims de qualitat de vida.
El 1916 es va comprar una casa del carrer Major per tal de traslladar el consistori des de la presó degut a les seves males condicions. A finals dels anys 80 del segle XX l’Ajuntament de Les Preses va passar a ocupar el que havia estat antigament el convent “Ca les Monges”, regentat per les germanes carmelites, que tenien compromís de l’ensenyament gratuït als infants del poble.
L’edifici de Ca les Monges a més de la congregació religiosa acollia l’escola Sant Rafael es va inaugurar el 1859. L’edifici fou requisat durant la Guerra Civil i una vegada acabada la guerra l’edifici va ser retornat a la congregació de les germanes carmelites i es va reobrir l’escola.
L’escola va funcionar fins el anys 80 del segle XX. En aquest moment l’edifici fou destinat a ubicar les dependències municipals de Les Preses.
L’antic edifici de Ca les Monges, que fou remodelat (1990), és seu de l’Ajuntament i aplega una sala d’actes i d’exposicions i diverses sales polivalents per a activitats culturals i socials, equipament que és complementat pel Centre Cultural.
El 13 d’octubre de 2002 en el transcurs de la Gala o Festa Major es va inaugurar la intervenció artística a la Plaça Major amb l’obra “A la gent de Les Preses” que combina l’escultura de Quim Domene Berga (Olot 1948) amb un fragment del poema que Ricard Creus Marzo (Barcelona 1928-Anglès 2021) va dedicar l’estiu de l’any 2000 a la gent de les Preses i a les cintes enceses de l’Esbart Marboleny, organitzador del Festival Internacional de Música i Dansa de les Preses.
Un medalló central al terra amb unes mans que sostenen unes cintes evoquen el ball de cintes de l’Arbre de Maig. Al voltant un fragment del poema de Ricard Creus que diu: “on juguen mig somnàmbuls a l’eterna dansa de trenar i destrenar, amb ritme mètric, l’erecte ball de les cintes enceses, lligams roents que cremen amor dintre la fosca eterna de la nit jove” signat amb el nom del seu autor.
Envolten el medalló central 304 petjades corresponents als diferents noms dels veïns del poble, censats fins al dia 26 de maig de 2002 (festa del Roser).
El Benefici de Sant Segimon és un edifici civil de forma allargada amb teulada a dues vessants. A la planta baixa el sostre està format per grans voltes. A la part posterior hi ha un pou de pedra de gran alçada adossat a l'edifici que conforma una galeria. La façana esquerra està formada per tres arcs semi tapiats i una eixida que conforma les golfes i un altre cos amb dos arcs a la part posterior. El portal d'entrada està treballat en pedra i a la seva llinda, en una inscripció, es pot llegir: "CASA DEL BENEFICI DE SANT SEGIMON FETA PER LO RECTOR JOAN VERNTALLAT ANY 1531".
El Convent “Ca les Monges” durant la Guerra Civil va ser requisat pel Comitè de Milícies Antifeixistes de Les Preses. Una vegada ocupat es va utilitzar per a ubicar-hi els refugiats que arribaven al municipi. També en aquest edifici hi havia ubicada una escola bressol municipal de nova creació.
Els primers refugiats, entre 20 i 22 persones, van arribar a Les Preses a finals de 1936. El 9 d’octubre de 1937 ja hi havia uns 100 refugiats. Com a conseqüència de l’alt nombre de refugiats que arribaven, el dia 2 d’octubre de 1938, hi va haver disturbis per la mala repartició del menjar.
Diverses són les cases d’aquells segles de l’edat moderna marcats pel bandolerisme a la Garrotxa, un fenomen en el convergien les bandes de delinqüents fugats i els exèrcits senyorials. Cal Parrot o Cal Nero són exemples de l’arquitectura d’aquells segles.
També cal destacar l’edifici de maçoneria de Can Santaló on cal parar atenció al seu portal de característiques molt semblants al de l’Ajuntament tant pel que fa al tipus d’arc emprat com als acabats de la fusteria de les portes.
La Bertrana es tracta d'un edifici civil de forma allargada i teulada a dues vessants, situat al centre del poble, al carrer Major, dins el nucli urbà. El mas Bertran fou ocupat en el segle xvi per un occità immigrant anomenat Bertran de la Borda. Poc abans de la gran pesta que assolà la comarca d'Olot l'any 1650, la casa fou ampliada.
El material de construcció és pobre. A la façana es troba un portal dovellat al qual s'accedeix per unes escales simètriques a cada cantó, de pedra treballada. Hi ha dues finestres de pedra treballada i en una llinda apareix la data de 1630. L'edifici és totalment simètric fora d'un afegit al cantó esquerre de la façana.
El mas de la Mata se cita per primera vegada l'any 971 en un document on es reconeixen els béns del comte de Besalú pel bisbe. La pairalia manté la noblesa pagesa. L'arbre genealògic que conserva la família ens mena l'any 1099. La nissaga Mata, de caràcter noble, és un bon exemplar de la puixança d'una pairalia que ha anat adquirint un fort patrimoni i un pes primordial en l'economia agrària de la zona.
L'actual mas ha sofert moltes transformacions, principalment als segles XVII-XVIII. La Mata és un mas de dimensions considerables amb una teulada a dues vessants. A la façana principal hi ha un portal dovellat que dona al carrer. Hi ha també finestres de pedra treballada. A la banda d'aquesta façana hi ha una galeria i un passadís-pont que uneix l'edifici, tot fent unes arcades, a una part més vella.
Hi ha llindes a terra amb les dates de 1639. Al costat d'aquest edifici s'hi troba una cabana singular de grans dimensions i en la que ressalta una àmplia arcada semicircular.
Aquesta casa va ser abandonada pels seus habitants amb l’esclat de la Guerra Civil. Entre els anys 1937 i 1938 a Can Mata s’hi va allotjar part de l’Estat Major del Camp d’Aviació d’Olot. A la primavera de 1938, a més, també s’hi van allotjar els comandaments de la XVª Brigada Internacional. Segons testimonis orals, també es va allotjar, en aquesta casa, el comissari polític de la XVª Brigada Internacional, Josip Broz, que durant la Segona Guerra Mundial va ser conegut com el Mariscal Tito i va presidir l’antiga Iugoslàvia fins el 1980.
Una planxa d’acer corten amb el text “...et donem... la vila que anomenem Preses on hi ha una església fundada en honor de Sant Pere... i a la part de ponent afronta... amb el riu Fluvià fins al mig del mateix... / 7 de març de l’any 926” recorda els orígens de la vila.
Els batlles de les Preses que des del segle XII havien habitat a l'antiga casa de Ça Masó, que servia a la vegada de presó fins a començaments dels segle XVIII, arribada la dissetena centúria van traslladar la presó i la casa consistorial a la Plaça Major.
La presó de la Plaça Major, que estava adossada a l’antiga fleca de can Xutglà i que també va servir de casa consistorial, va ser enderrocada l'1 de desembre de 1978. Per recordar-ne l’existència, en el seu lloc hi ha una finestra amb reixa i una font.
Des de l’any 1979, les Preses no tenia escola. No seria fins l’any 2011 quan tornaria a tenir una nova escola ubicada als terrenys d’una antiga Bòbila que hi havia hagut. Per tal de preservar-ne la memòria es va conservar l’antiga xemeneia, convertint-se en un element emblemàtic del poble.
L’Escola “La Bòbila” es troba al límit del parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, un lloc idoni per observar la natura a diferents escales. Les primeres intencions del projecte pretenien fusionar l'edifici amb el paisatge i potenciar els elements singulars del seu passat recent: la xemeneia, els arbres magnífics,... i les vistes.
L’antiga xemeneia s’alça altiva en un entorn que aporta formes i materials: galeries de fusta, cobertes inclinades, murs massissos, atris coberts, les bandes horitzontals dels camps, algun cràter, la verticalitat dels boscos, "torrats" maons de l'antiga 'bòbila” (fàbrica de maons)... tot sense distorsionar el seqüencial ritme cromàtic del territori.
