Nucli històric de Mont-ral

Alterosa vila
En un clap mesquí.
I, per on s’enfila l’home i el camí?

Sento la campana.
(La mouria el vent?).
Quina llum galana
T’ha tornat lluent?

Campanar de plata,
Mirador del mon,
Quan la guerra esclata,
Tu ja veus per on.

Quan la pau rutila.
Tu ja saps per què.
Alterosa vila,
Tu daries fe

De l’ocell que vola,
de l’estel que cau,
de la fumerola
que es perdé en el blau.

Ramon Muntanyola. Prev.
(ex rector de Mont-ral)

Del poble vell de Mont-ral se’n tenen referències històriques des de la segona meitat del segle XII, quan el lloc va passar a ser domini dels comtes de Barcelona i més tard del comtat de Prades. A començament del segle XIV, l’agricultura s’hi desenvolupà de manera important al mateix temps que s’experimentà un creixement demogràfic molt significatiu, fins què a  finals del segle XIX s’inicià un important procés de despoblament.  

La topografia i la climatologia en condicionaren l’estructura de l’assentament. Les cases estan construïdes a la vessant del mig dia d’un turó coronat per l’església de Sant Pere ad Vincula.

Encara avui dia podeu caminar per places, eres i dos dels carrers principals, el carrer Major i la Raval Baixa, on podeu veure algunes de les cases velles que s’han conservat (actualment restaurades), com: Cal Soldat, Ca l’Estanquer, l’antiga Escola, el refugi Musté Recasens o l’edifici de l’Ajuntament. Antigament també havia tingut molta entitat la Raval  Alta (avui en projecte de recuperació).

Al peu del turó, en un gran replà del terreny, s’estén la part nova del poble, on hi viu la major part de l’actual població de Mont-ral, resultat d’un important intent d’urbanització privada iniciada els anys seixanta i que actualment està en procés de regularització. Són les famílies que habiten les noves edificacions, joves i amb fills, les que han permès el manteniment i consolidació del municipi i la recuperació de serveis que s’havien perdut, com la reconeguda escola pública El Bosc, l’any 2016.

En la seva història més recent, als anys 60, ha estat el jaciment d’importants fòssils  de l’era del Triàsic (238 milions d’anys enrere), com l’Alcoveria brevis (conservat al Museu Geològic del Seminari de Barcelona), exemplar del gènere de peixos, identificat mundialment per primera vegada en aquestes contrades. Recomanem fer una visita al Museu Municipal d’Alcover.

Curiositats

Des de l’esplèndida  miranda que ofereix la Plaça de la Vila, en primer terme es té una extensa vista sobre la Vall del Riu Glorieta i els llogarets de l’Aixàviga i El Bosquet. Si gireu la vista a la dreta veureu els espectaculars cingles d’Els Motllats, amb la Roca Foradada com una de les formacions rocoses més emblemàtiques. En front i en primer terme, tota la planícia de la Serra del Pou i la característica Punta del Seré. Més enllà, a la plana, s’hi identifiquen  poblacions de l’Alt Camp així com d’El Tarragonès i El Baix Camp. A l’horitzó, fins i tot, en condicions atmosfèriques adients, s’hi divisa, amb claredat, la Serra de Tramuntana, a Mallorca. Si pel contrari gireu la vista a l’esquerra, teniu la panoràmica de La Lloera amb les seves característiques explotacions de “pedra d’Alcover” que ja s´emprà, en  època romana, per bastir la ciutat de Tàrraco.

*foto*
*foto**foto*
*foto**foto**foto*