Nucli històric de Nulles

Nulles és terra ferrenya, de ceps arrelats profundament que generen anyades de vins excepcionals, és història d’antigues civilitzacions ancestrals que van ocupar aquest territori abans de la romanització,  és testimoni d’innovació tècnica en la producció i comercialització de vins i caves ja des d’inicis del segle XX, amb un petit i reduït nucli històric que conserva multitud de detalls amb regust a ruralitat i antigor, amb veïns amables i acollidors al visitant amb qui ràpidament estableixen conversa, amb racons d’olors d’abans i de sempre, de pa acabat de sortir del forn, de raïm acabat de premsar...

Nulles és un d’aquells pobles que mereix ser visitat, només cal ser una mica curiós!

Curiositats

5 de novembre de 1851 sobre les 17 h va caure un meteorit dins el terme de Nulles. Tenia un pes de 8,8 kg. Compten les cròniques de l’època que varen escoltar un fort tro i molt enrenou. I n’hi havia per a més, perquè el meteorit va fer un forat on cabia un carro, dins el cràter obert per l’impacte. La sort del material recuperat ha estat diversa; en bona part s’ha perdut. Actualment es conserva aproximadament la meitat (en pes) de la massa recuperada. Els intercanvis entre museus i col·leccionistes facilitaren la dispersió de petites mostres ja des del segle XIX per Europa i l’Amèrica del Nord. D’aquest meteorit n’hi ha exemplars repartits entre Madrid, Barcelona, París, Londres, Budapest, Viena, Berlín i Chicago.

Enric Aragonès i Valls ens informa “En arribar a prop de terra, el bòlid es va fragmentar i va produir forts espetecs acompanyats  per  la  formació  de  petits  núvols,  com  si  fossin  focs  d’artifici,  cosa que va impressionar els habitants de l’Alt Camp i que es pogué veure també de Tarragona  estant. Alguns  testimonis  propers  al  lloc  de  caiguda  (Nulles, Vilabella, Puigpelat, Vallmoll, Bràfim) varen sentir diverses menes de sorolls que se succeïen ordenadament: un espetec semblant a una descàrrega d’una companyia de fusellers precedí quatre explosions compassades, com si fossin canonades, que se sentiren al temps que es formava un núvol; després, sorolls metàl·lics i, finalment, el xiulet de les pedres en caure (...) La  peça  principal  caigué  a  poques  passes  de  la  vila,  al  costat  de  la porta del Trull, on va fer un clot d’un pam i mig de fondària: era una pedra calenta que feia olor de pólvora, i que segons la tradició oral va quedar migpartida en dos fragments.”