Nucli històric de Prat de Comte ***

Una passejada per un nucli històric que s’anà dibuixant a partir de mitjan segle XIV, quan formava part de la comanda hospitalera d’Horta i que ha sofert diferents saqueigs i destruccions al llarg de la història, com la de 1640 per part dels francesos durant la Guerra dels Segadors, durant les Guerres Carlines o durant la Guerra Civil. Descobrim alguns dels seus tresors.

Ca la Plaça és la construcció més senyorial de la vila, de tres plantes. Té adossat a un lateral el Portal. Es tracta d'un arc d'entrada, de mig punt amb guardapols, impostes i escut a la clau.

La primera planta té caràcter noble, amb una alçada de forjat més gran que la segona, totes dues amb balcons. Tenen motllures i relleus geomètrics. Cornisa amb línies llises i perfils de teula formant ondulacions. La part posterior és més actualitzada, com l'interior, amb una gran terrassa.

La Casa la Bessona, al carrer Major núm.3 és un habitatge entre mitgeres, amb una estreta crugia, construït el segle XVIII o XIX sobre estructures medievals. Està format per tres plantes i golfes. La porta d'entrada, d'arc de mig punt adovellat, és la original. Als pisos superiors s'obren balcons i la golfa presenta una obertura planada petita. Presenta un ràfec mínimament motllurat amb recollidor d'aigua de teula àrab i la seva rehabilitada façana mostra els carreus i paredat de pedra.

La Casa Mateu, al carrer Major núm. 8 és un habitatge unifamiliar cantoner construït sobre base anterior quasi inapreciable, de dues plantes i golfa. La primera que s'utilitza com a magatzem presenta un sòcol i no té obertures. S'hi accedeix mitjançant una porta d'arc apuntat. La segona correspon a l'habitació i presenta tres balcons consecutius. La golfa presenta als seus dos extrems dues parelles de petites finestres. El ràfec té petites motllures i recollidor d'aigua de teula àrab, com la coberta.

La Casa Pau, al carrer Major núm. 4 és un habitatge entre mitgeres de tipus rural, construït amb murs de maçoneria, que consta de tres plantes amb balcons. Crida l'atenció la gran obertura de la golfa. És una casa poc corrent en aquesta zona. La façana posterior és més baixa perquè el nivell del carrer és més elevat. Conserva la fusteria original al balcó superior, amb barrots i passamans treballats. Actualment s'han rehabilitat les façanes i la coberta, modificant-ne algunes de les seves obertures.

Ca la Gepa és un edifici de tres plantes i golfes d'origen medieval rehabilitat a la renaixença. La façana principal és simètrica i modulada. Presenta una porta d'accés d'arc rebaixat i balconades a totes les seves obertures. L'arrebossat de la façana simula un carreuat regular de pedra. La façana posterior no segueix cap criteri ni ordre i reflecteix l'origen medieval de l'edifici. L'interior de la planta soterrani té estructura a base de voltes i arcs mentre que la resta de plantes tenen forjats amb biguetes de fusta. Les gàrgoles modernistes de la façana principal són figures zoomòrfiques de xapa metàl·lica.

Trobem algunes dedicatòries de reconeixement a veïns de la població que han esmerçat esforços per tirar endavant projectes en benefici del seu poble, com Manuel Llombart, que juntament amb altres veïns, es va oferir per ajudar a posar en marxa la festa de l'aiguardent, o la Cinta Ventura en agraïment a la seva tasca per enjardinar i embellir el seu poble.

També una dedicatòria a la jota de Prat del Comte, dansa típica d’aquesta terra, i al seu Esbart Dansaire, representant de la vila portant aquesta dansada arreu del territori, i al pintor Joan Lahosa i Valimanya, nat a Prat del Comte, autor d'un fresc a l'altar del Santuari de la Fontcalda, d'un retaule de la localitat de Valls i de les pintures de l'altar de l'ermita de Montserrat a Tortosa. Part de la seva obra es conserva al Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona. A la Sala d'Exposicions Joan Lahosa Valimanya, a Prat de Comte, es pot veure una mostra permanent de la seva obra.

La nostra visita al nucli històric també ens permetrà descobrir altres elements que per ser més petits però no per això menys importants, com poden ser les rajoles de sota balcons o elements constructius que ens porten a un passat on s’utilitzaven els elements vegetals com el vímet o la canya.

Locomotora de fabricació alemanya (1966) adquirida per l'empresa Electroquímica de Flix per a fer moviments de maniobra en les seves instal·lacions. Té ample de via ibèric (1.668 mm.), 6 cilindres en línia i 130 CV de potència. L'any 1998 va deixar de funcionar, es va traslladar a la intempèrie a Castellar de n'Hug i posteriorment va ser recuperada per l'ajuntament de Prat de Comte.